M’ha sabut molt de greu no poder participar en alguns dels actes de les Jornades de la Galera que s’han fet aquest mes de febrer a Cambrils i que van tenir com a pròleg la presentació que se’n va fer a Fitur, on tampoc vaig poder ser-hi per les meves obligacions professionals. De totes maneres, hi he pogut aportar algun modest gra de sorra des de la distància i en un comentari enregistrat en vídeo del qual més tard parlaré.

D’entrada, vull subratllar la bona idea de tenir un organisme com el Consell Consultiu de la Pesca que ha començat a demostrar que serveix per alguna cosa i que després de l’èxit de la galera l’hem de potenciar perquè faci encara més coses.

Queda demostrat que passar de les paraules, de les bones idees, als fets no és difícil si les persones que hi ha al davant tenen la voluntat decidida de fer-ho. I aquí s’ha ajuntat que des del sector, des del món mariner, des de la Confraria, hi ha ganes de fer coses i des de l’administració hi ha gent receptiva i amb ganes, que passen de la retòrica a l’acció, i això es tradueix en una iniciativa més que lloable.

A més, hi ha també l’interès i la voluntat dels que han de ser el principal motor per donar gas i continuïtat a aquestes coses, els nostres restauradors, que hi han posat el que calia i que estan dispostats a donar el do de pit per aprofitar l’oportunitat que els presenta l’any de la gastronomia cambrilenca. Segur que en els pròxims mesos tindrem temps per pegar fanalada al que pot suposar l’“Univers gastronòmic de la Mediterrània” per al nostre poble. De moment, m’agradaria quedar-me en els actes promocionals de la nostra galera i del que pot suposar en tot aquest panorama. La reacció de la gent ha estat molt bona i l’impacte mediàtic important, per això el balanç ha de ser positiu.

Com us deia, la meva intervenció en el vídeo de la festa de la galera vaig voler aprofitar-la per reivindicar, davant un fòrum tan distingit, les essències de la cuina marinera cambrilenca: els ranxos que fan a “bordo” els nostres pescadors. També vaig voler posar en el seu lloc i treure de l’oblit peixos molt gustosos però que estan fora del circuit comercial. Per mi poden ser les codorneres, els caps secs o clavillons o les cananes; per d’altra gent segurament en són uns altres, però sempre de les paneres o les sàrcies de la nostra gent de la mar.

Per això avui que parlem de cuina voldria acabar amb una recomanació gastronòmica sense perjudici del prestigi dels postres restauradors. Aneu al moll, pregunteu als nostres pescadors què han menjat a “bordo” i feu algun dels seus ranxets a casa, segur que no us decebran. Bon profit.