Via fora o no?
L’estiu passat, vam veure com l’Ajuntament de Mont-roig-Miami actuava i feia de manera molt ràpida nou accessos, comptant els passos per a vianants i per a vehicles, per sobre de les vies del tren
Des de molt antic, el fet de traslladar la via del tren i que deixés de ser una barrera que dividia la ciutat, ha estat un anhel perseguit per la majoria dels cambrilencs. En aquesta època hem pogut veure com desapareixia l’altra barrera arquitectònica que teníem, l’antiga Nacional 340.
Amb la desaparició de la trava del tren, alguna administració es va entestar en fer caríssims estudis per tal de mantenir l’absurd d’un "tren baix", o encara pitjor, d’un tramvia, o ves a saber quin nom se’ls hi podia ocórrer de donar de nou. La realitat és que tenim un acord des de fa molts anys aprovat i publicat de desmantellament total de la via per part dels seus responsables, i que a hores d’ara, i excepte que m’equivoqui molt, encara està vigent. També es va fer en el seu moment un avantprojecte de passeig que unia les diferents urbanitzacions, tant les de llevant com les de ponent, permetent la permeabilitat dels carrers i aconseguint així la unió de l’entramat urbà.
L’estiu passat, vam veure com l’Ajuntament de Mont-roig-Miami actuava i feia de manera molt ràpida nou accessos, comptant els passos per a vianants i per a vehicles, per sobre de les vies del tren i així va poder unir i donar continuïtat a bona part dels seus carrers, eliminant la barrera que en el seu dia la via havia creat.
Mentrestant, a Cambrils no cal que us ho comentem, perquè tots veiem el que es feia, o millor dit, el que malauradament no es feia. També veiem com Salou ja tenia fet un projecte d’un gran pàrquing a la zona de l’antiga estació, i com ara recentment han inaugurat el primer (dels que suposem que seran nombrosos) pas i accés per sobre de la via del tren.
No es tracta ni molt menys de buscar culpables però sí de buscar eficiència. I per això ens preguntem perquè a Cambrils no es fa el mateix que en els nostres municipis adjacents, almenys amb moltes zones on aquests accessos són facilíssims de portar a terme. També ens preguntem perquè no se soluciona la situació de l’antiga estació, i proposem com a solució que quedi al mig d’una gran rotonda, i el local de l’antiga estació sigui per les diferents entitats del sempre castigat barri de l’Eixample, o també anomenat de l’Estació.
No demanem que siguin creatius sinó que almenys, si no ho són, sàpiguen copiar. A tall d’exemple, i modestament crec que seria un bon exemple fixar-nos en la ciutat de Nova York. Tenim el model perfecte de com es pot utilitzar i reconvertir una via de tren (inclús sense treure-la), doncs han convertit l’anomenat High Line en un parc urbà, un lloc magnífic de passeig, per fer esport, inclús amb flors i arbrat autòcton, un lloc on es fan exposicions temporals, i a la vegada han reactivat tots els barris del seu entorn. Aquests 2,3 Km s’han convertit en un dels emblemes de la gran ciutat.
La nostra proposta és que siguem ambiciosos per la nostra ciutat i pel nostre patrimoni públic, que al cap i a la fi és el de tots. En definitiva, aquest és el motiu del títol, doncs potser no és necessari que es tregui la via com a tal, per poder tenir enllaçat la totalitat de l’entramat urbà.
I pregaria als nostres dirigents que no s’encantin, i que no tinguin cap mena de recança ni por de demanar la participació ciutadana, amb l’aportació d’idees i projectes, que sens dubte per tenir un Cambrils millor ningú hi sobra.