La fanalada d’aquest mes és repetitiva. L’abril de 2001 denunciava l’adéu a la punta del moll verda. Aquest mes passat el “Foto-foc” de la Revista certificava l’enterrament definitiu del passeig al far verd del nostre poble. La podria repetir perquè és totalment vàlida i actual, però he optat per enviar una carta virtual a la institució, entitat, persona, síndic, defensor, autoritat que correspongui a veure si tinc una mica de sort i en traiem alguna cosa en positiu.

Benvolgut/da senyor/a,

Servidor, veí de Cambrils i resident fora vila des de fa anys, m’adreço a vostè per exposar-li una situació que es viu al poble i que considero que és poc coneguda per les autoritats. Com deu saber, la nostra vila té un dels ports més bonics de la costa catalana amb molts anys d’història al darrere. Allí els nostres pescadors, un sector molt emergent de l’economia local, hi fan la seva feina alhora que també hi amarren moltes embarcacions d’esbarjo. Aquest difícil equilibri, no sempre ben ponderat, ha fet que es tracti d’un dels indrets amb més atractiu de la nostra població, que des de fa una pila d’anys basa bona part de la seva economia en el turisme i en el sector dels serveis.

Al voltant de nostre port s’hi ha fet unes millores excepcionals. S’hi ha construït un esplèndid passeig marítim, no del tot acabat, que és l’enveja de les poblacions veïnes. Les nostres platges han adquirit fama internacional i cada any ens visiten milers de persones d’arreu del món captivats per aquests encants. Tots els estaments hi han abocat molts esforços per aconseguir la situació en què ens trobem. Fins i tot invertim un grapat de diners per planificar des de tots els àmbits el futur medioambiental i urbanístic de nostre poble.

Doncs bé, li voldria explicar que incomprensiblement ens hem deixat perdre un meravellós espai natural de passeig i d’esbarjo que teníem al nostre port des de sempre. Es tracta del que els cambrilencs coneixem com “la punta verda”, que és el tram d’escullera que condueix a un dels dos fars que té el port, el verd. A l’altre costat n’hi ha un altre, el far vermell, molt ben condicionat i que és un gran mirador sobre el mar, per una banda, i sobre el poble de Cambrils, per una altra.

Però en un temps en què els pobles i les ciutats batallen i paguen molts cèntims per crear zones verdes per als ciutadans, nosaltres ens permetem el luxe de prescindir d’una zona privilegiada. Segurament es preguntarà com hem pogut arribar a aquesta situació. Doncs francament per deixadesa, per ignorància, per despreocupació… almenys aquesta és la meva anàlisi. Amb les diverses obres que s’han fet al port, s’ha anat abandonant i deixant de la mà de Déu aquesta part, fins que algú, amb mentalitat purament administrativa, ha decidit que per evitar-se problemes i alguna despesa més valia carregar-s’ho i evitar-se maldecaps. Ja feia anys que ens ho posaven malament, però l’última actuació que hi han fet, enderrocar unes escales que hi donaven accés, sembla que és l’enterrament definitiu d’aquest espai d’esbarjo tradicional dels cambrilencs i dels que ens visiten.

Per tot el que li he explicat, li prego que es digni pegar fanalada, que en llenguatge mariner vol dir ‘donar un cop d’ull’, per veure si ens pot ajudar a mantenir aquest espai, un balcó sobre Cambrils que un bon amic definia com “la imatge, l’escenari, el paisatge més bonic del món”.