Cambrils necessita espais culturals. Aquesta asseveració funciona sense necessitat de cap context concret i, a la nostra vila, usuaris i creadors de cultura l’assumeixen sense esforç ni discreció. Ens calen, imperiosament i amb urgència, espais de cultura polièdrics, amb capacitat d’adaptació a les actuals propostes, canviants i diverses. La pandèmia ens ha demostrat la fragilitat d’un sector que, alhora, ha esdevingut més necessari que mai. I és que la cultura, més enllà d’un mer entreteniment, és un refugi de pau enmig d’aquesta caòtica situació que ens ha allunyat de tot i de tothom. És la serenor que es presenta en una multitud de formes, per a tots els públics i per a totes les curiositats i interessos i que ens permet retrobar-nos.

I s’esdevé ara una circumstància per reflexionar sobre les mancances evidents i les possibilitats de cobrir-les: el celler de la Cooperativa Agrícola. Cambrils gaudeix d’una ocasió immillorable: la doble possibilitat de reactivar un espai que durant molts anys ha donat vida a les llars del poble i de fer bellugar el sector cultural de la vila. És una oportunitat i, alhora, un repte. El repte de crear un espai viu, que actuï com una caixa de ressonància: d’activitats no puntuals, de moviment (més o menys frenètic) permanent, en què hi tinguin cabuda múltiples disciplines i on convergeixin interessos i propostes diversos. Quina millor combinació que la de la història que ens ha dut on som amb la cultura que ens fa avançar i replantejar-nos constantment?

Convé que, com a societat cambrilenca, reclamem prendre part en l’elaboració de propostes per a un espai adquirit amb fons públics. És necessari que participem d’un procés obert i de reflexió en què s’analitzi el futur d’un edifici amb moltes possibilitats. Pot conviure-hi un museu que reflexioni sobre l’activitat que fins ara s’hi ha dut a terme amb la dinamització cultural? Pot obrir-s’hi un local amb servei de barra que s’encarregui de programar un nombre determinat d’activitats culturals a l’any? Caldria que hi penséssim, si més no. I caldria que emplacéssim l’Ajuntament a crear els espais per pensar-hi.