Deixeu-me explicar-vos breument com comença una història que ens sorprèn i que creiem, no és de rebut. Enmig de la campanya electoral, el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat fa una nota de premsa, parlant dels avenços del tren-tramvia que unirà Cambrils, Salou i Vila-seca i arribarà a Tarragona i Reus per l’antiga via que s’ha de desmantellar. Sorprenen les declaracions de l’Alcaldessa de Cambrils poc temps després, afirmant que “la Generalitat ha comprat el discurs del nostre municipi de que volem un tren-tram i que el volem integrat a la ciutat”. La pròpia alcaldessa explicava “és un projecte en tres fases en el que Cambrils hi surt ben ubicat. En una primera fase ens uneixen amb Salou i en una segona fase ens uneixen a l’estació d’Adif. Quan hi hagi tota la xarxa feta servirà per anar a Reus, Tarragona, l’hospital,...una xarxa de transport públic que ja hi havia de ser fa anys i que és el que es mereix el territori”.

Quan dic sorprèn, és perquè en reiterades vegades li hem demanat que ens expliqui el projecte i fins ahir dimecres 17 de febrer que van tenir junta de portaveus, afirma que no ens pot explicar massa perquè el que sap és el que és d’informació pública, penjat a la web i per tant no ens poden explicar res, ja que es un projecte de la Generalitat. En canvi en declaracions a la premsa destaca que “prèviament, hi ha hagut un treball en equip, ja en el mandat anterior vam fer una reunió a Madrid de la mà de la Generalitat. Es va crear una comissió tècnica entre la Generalitat i Ajuntaments i una altra entre Adif i Ajuntaments. A través d’aquestes comissions hem anat fent alguna aportació.” Tot plegat el grup municipal socialista ja venim advertint que ens preocupa molt la poca transparència d’un tema tan cabdal pel desenvolupament social i econòmic de la nostra ciutat. La Generalitat ha proposat l’aprofitament de l’actual traçat entre Cambrils i Salou per a posar-hi el tramvia. Nosaltres sempre hem estat partidaris d’eliminar la barrera de la via. Una barrera social que ha marcat la comunitat cambrilenca entre ‘dalt’ i ‘baix’ de la via, una barrera física que manté tallats carrers, barrera en cas de pluja que talla i embassa l’aigua, quedant aïllada la part de mar. També, genera una barrera psicològica que impedeix l’accés tranquil a col·legis, instituts, residències d’avis, centres cívics.

Necessitem recuperar la permeabilitat, la tranquil·litat, el lliure flux de persones es un objectiu immediat per la ciutat, i això no significa renunciar a un transport públic lleuger i sostenible……. Els objectius de la ciutat han de ser, recuperar la permeabilitat, pacificar el trànsit i ordenar l’espai al voltant de la via, Tot això no està garantit: la solució del pont de la Riera d’Alforja, el encreuament del Molí de la Torre, el pas per Vilafortuny, requereixen la participació de l’Ajuntament, sí o sí. També és el cas de les parades, com la del Molí de la Torre, on s’ubica el CEIP Cambrils, o els quatre camins on s’ubiquen els dos equipaments escolars, el rosa i el blau. Aquests són exemples de la importància de la participació de l’Ajuntament en el projecte. La solució tècnica que proposa el projecte resulta contradictòria; Ample ibèric es sinònim d’una solució tipus tren convencional, una màquina pesada i amb poca capacitat de frenada i acceleració; un tren no pot fer de tramvia urbà. Els tramvies moderns, de nova planta, funcionen amb ample estàndard (1.435mm.) com és el cas de Saragossa i Barcelona. En el context actual, molt diferent del de fa 20anys, l’ample estàndard UIC (unió internacional del ferrocarril), s’anirà imposant en el futur. La mostra és que el corredor del mediterrani migrarà de forma immediata a l’ample estàndard. Per tant no podem apostar per un sistema que es farà obsolet en pocs anys.

L’altre dubte fonamental és la via única, es pot deduir fàcilment que la freqüència de pas pot ser molt millor amb dues vies que amb una sola, tal com s’ha fet evident en el tram Vandellòs Tarragona, un autèntic coll d’ampolla. Els tramvies que no necessiten catenària en part del recorregut és una tecnologia a avaluar, cal pensar en l’accés de vaixells per terra al Port. Aquesta millora no està disponible en l’ample ibèric així com tampoc la possibilitat en el futur de circular en pila d’hidrogen. En resum, un seguit de dubtes que les bases de l’encàrrec no resolen i que temem que doni pas a un projecte incomplet, falta per conèixer la resta de fases sense les quals la resta del projecte no serà viable, el tram a l’estació de l’Ave, a Reus, a l’aeroport .Sense debat públic i d’amagat no es poden fer actuacions tant importants pel futur de la ciutat. No és de rebut que es facin volar coloms com si estiguessin parlant del pati de casa seva. No es pot resoldre amb una nota de premsa improvisada de la nit al dia a rel de la moció presentada pel PP i recolzada pel PSC sobre aquesta qüestió.