L’Ajuntament nou ja té 10 anys. Si faig servir el tòpic, ara tocaria escriure que el temps passa volant, i en aquesta ocasió és ben bé així. No recordo ara els passos previs ni els moviments que hi va haver quan es va decidir construir la nova Casa de la Vila. Només em ve present alguna discussió sobre la seva ubicació i aquí voldria dir que l’emplaçament del nou edifici consistorial s’ha demostrat que va ser un encert. L’indret escollit, que aleshores es va batejar amb el pretensiós nom de Zona Direccional, ha servit com un factor d’integració de tot el terme i alhora ha ajudat molt a apropar la institució als ciutadans. Si bé molts ho pensaven, ningú va calcular aquest efecte aglutinador i cohesionador que només es podrà analitzar del tot en perspectiva històrica quan passi més temps.

Com deia, també ha comportat una aproximació dels cambrilencs a la nostra administració més propera. Ha contribuït de forma decisiva a fer realitat el famós principi de subsidiarietat pregonat per molts polítics però que gairebé mai es converteix en realitat. Per tant, és un mèrit de la nova situació de la Casa de la Vila, que fa dotze o tretze anys ningú va pensar que se’ns quedaria petita tan aviat; al contrari, en aquell moment no teníem al cap que l’evolució i el creixement del nostre poble seria com ha estat. Potser ens en féiem una idea, però no tant de l’abast que finalment ha tingut, no només en l’increment de la població, sinó de tots els serveis que l’Ajuntament presta als ciutadans.

Això ens ha de servir de lliçó a l’hora d’afrontar com solucionem l’estretor de les dependències municipals. Fóra bo que no féssim servir pegats o fórmules transitòries per anar sortint del pas, que a la llarga no solucionen el problema i que moltes vegades solen ser més cares que altres alternatives que en principi es presenten com a més complexes o de més cost econòmic. Per això cal ser prudents a l’hora de dissenyar les solucions, que han de tenir un ampli acord polític i social, perquè són projectes que afecten el futur, i amb consens es garanteix millor el seu funcionament.

És, doncs, un bon moment perquè les nostres autoritats locals defineixin com ha d’afrontar Cambrils la descentralització municipal. Quin enfoc li volen donar, si es desplacen determinats serveis o bé si s’opta per una xarxa d’oficines per atendre els ciutadans instal·lades als diferents barris del poble aprofitant les dependències municipals que ja hi ha o que es puguin construir en el futur. A mi sempre m’ha semblat que el més aconsellable és que tots els departaments –almenys els que tenen a veure amb el tracte directe amb les persones– estiguin al mateix lloc, però que per a determinades qüestions, cada cop més, no calgui que els ciutadans s’hagin de desplaçar fins a la Casa de la Vila. Amb les noves tecnologies segur que no és una cosa difícil.

No és un tema senzill ni fàcil, però ara és l’ocasió de posar-ho sobre la taula. Ja s’han pres algunes decisions en aquesta línia que d’aquí a un temps poden ser difícils de reconduir. Seria també una bona oportunitat perquè les nostres autoritats analitzin de forma global quin destí es dóna a alguns immobles del nostre patrimoni i també és l’hora de veure si de cara a aquestes necessitats de futur es dissenya una política de compra d’edificis singulars de la nostra població que ara corren perill de perdre’s. Seria una forma de matar diferents moixons amb un sol tret. És un tema al qual li cal una fanalada assossegada, fora d’apassionaments que no porten enlloc.