Veient la polèmica sorgida sobre si s’ha de mantenir o no l’edifici de l’antiga estació de tren, he cregut interessant fer algunes aportacions al tema: per una part ha nascut un corrent ciutadà que aposta pel manteniment de l’actual edifici de l’estació ferroviària, que sembla data d’abans de l’any 1891, adduint raons de conservació del patrimoni històric de la població i també d’aconseguir un local social en aquesta edificació, ara en desús.
Un altre corrent d’opinió, creu que l’edifici s’ha d’enderrocar i permetre la unió de l’avinguda de Josep Vidal i Barraquer amb l’avinguda de l’Horta de Santa Maria, tal com es va aprovar en els dos anteriors planejaments urbanístics municipals de 1993 i 2006. El disseny d’aquest vial va portar molta reflexió tècnica i política, i ho dic amb coneixement de causa, perquè es va començar a treballar quan estava a l’alcaldia, i tant aquesta prolongació de l’Avinguda de Josep Vidal i Barraquer, com el vial diagonal que surt de la carretera de Montbrió i arriba al Parc del Pescador, van ser unes de les fites que més ens van satisfer.

A més, si el que es vol és disposar d’un equipament social o cultural a la zona, cal tenir en compte que hi quedarà prou espai en els terrenys que s’alliberaran a l’àrea de l’estació per construir-lo, sense necessitat d’haver d’hipotecar la permeabilitat que dóna l’enderrocament de l’edifici.
Lògicament els dos posicionaments són respectables, i els dos també tenen el seu punt de raó. Per una part, hem d’acceptar que és bo que hi hagi aquesta sensibilitat proteccionista dels patrimoni arquitectònic, però per una altra banda, hem de considerar si l’edifici de l’antiga estació té prou rellevància per hipotecar un vial tan important per a Cambrils.

Acompanyo aquest article amb la documentació que figura en els plànols del Pla General vigent, per tal que es pugui conèixer millor la situació i opinar amb més coneixement de causa. Aquest és un document, el POUM,  fonamental pel desenvolupament urbanístic de Cambrils, que ofereix una visió global i no sectoritzada, de com gestionar la trama urbana del present i del futur del nostre poble. Va ser aprovat en el seu dia per l’Ajuntament, amb una prèvia i llarga exposició al públic i sense oposició ni al·legacions, que recordi. Cal reflexionar, doncs, amb serenitat i amb la informació necessària per prendre la millor decisió.

Un dels objectius dels Plans Generals d’Ordenació Urbana és precisament el de planificar amb temps el territori. En aquest cas es va fer, i per tant, qualsevol variació que es volgués portar a terme crec que hauria de passar, necessàriament, per una modificació puntual del POUM que tractés de l’àmbit a modificar, sempre dins els mecanismes que estableix la llei i tenint en compte una visió de conjunt. Al marge, però, de les consideracions legals i urbanístiques, que són importants, mantenir l’edifici on es troba crec que seria una llàstima. Una de les artèries principals de Cambrils es veuria segada. El valor arquitectònic de l’edifici crec que és, si més no, qüestionable i no justifica un canvi de criteri del traçat vigent en el POUM.

Considero que l’Ajuntament ha d’actuar amb coherència amb el POUM i no deixar passar aquesta oportunitat d’aplicar un urbanisme modern i amb visió de futur al nostre municipi. Els models urbanístics també defineixen els models socials i en aquests moments a la zona de l’Avinguda de Josep Vidal i Barraquer, li cal una revisió a fons, que al meu entendre passa també per obrir el barri en direcció al mar. Tot i això, com no podria ser d’altra manera, respecto les opinions contràries a aquest plantejament. Crec que es bo que la ciutadania debati aquestes qüestions i s’impliqui en el disseny i en el futur urbanístic de Cambrils, sobretot quan es redacten els Plans Generals i no després quan es tracta d’aplicar-los.

Ara caldrà veure quines intencions té ADIF. Cal recordar que és qui ostenta la propietat dels terrenys i, per tant, qui té l’última paraula.