No puc apartar els ulls del plànol publicat a la Revista del mes passat sobre la futura urbanització dels terrenys de la Cooperativa i no deixo de pensar en la magnífica oportunitat que es deixa passar per fer una bona connexió entre aquesta nova zona d’expansió urbana, amb edificis, galeria comercial i habitatges, i la zona més tradicional de la Vila, al voltant del mercat i, per extensió, el Barri Antic. És de rebut que tota aquesta nova zona connecti amb la plaça del mercat tan sols a través d’un estret passadís per a vianants encaixonat entre dues parets? I ja veurem si aquest carreró es manté, ja que, segons informava Revista Cambrils, ja hi ha qui ha plantejat de no fer-lo a costa de mantenir el vell magatzem dels subministraments de la Cooperativa.

No sé si aquest magatzem s’ha de mantenir o no, però el que no és seriós, i fins i tot diria que té mala intenció, és obrir el debat a aquestes alçades. I no només quan els terrenys de la Cooperativa han canviat no sé quants cops de mans –amb les corresponent plusvàlues, com és lògic–, sinó quan ja fa molts anys que es va consentir l’edificació d’un immoble –a la cantonada entre el carrer del Sindicat i la placeta, perquè no hi hagi dubtes– que clarament es veu que té unes mides i una situació força inapropiades. És que no es va fer cap planificació de com s’urbanitzaria en el futur tota aquesta zona? O no era cosa cantada que la Cooperativa es traslladaria a no trigar gaire a un altre indret?

Comprenc l’interès de tot propietari, incloent-hi la Cooperativa Agrícola, per obtenir el màxim benefici dels seus actius, lògicament sempre dins de la legalitat. Però a més de les lleis, hi ha el bé comú i l’interès general, i defensar-los és la tasca que correspon als representants municipals, l’alcalde i els regidors, els del govern i els de l’oposició. Potser sí que ara, amb l’edifici del carrer del Sindicat construït, no hi ha més remei que l’esquifit passadís, però el que més m’estranya és que deu o quinze anys enrere els senyors de l’Ajuntament fossin incapaços de preveure la situació actual. O potser és que van preferir mirar cap a una altra banda i, dins de la legalitat, no en faltaria una altra, deixar fer als qui habitualment remenen les cireres dels negocis urbanístics i immobiliaris d’aquest poble?

“En aquest poble ningú no diu mai res, però pels bars no es parla d’una altra cosa”, em diu un convilatà a propòsit de negocis com el dels terrenys de la Cooperativa, o d’altres que s’han produït en els últims anys i que potser teniu in mente. Per poc que hi penseu, segur que identificareu operacions de compravenda que van estar lligades a actuacions i pressions de la família política, que van ser seguides d’estranys canvis de mans abans i després de passar per la notaria, i que han acabat amb unes requalificacions urbanístiques al·lucinants, més pròpies d’un serial televisiu que d’una política municipal seriosa i honesta. I tot plegat dins de la legalitat, naturalment, però amb un comportament ètic de persones que van ser elegides per representar l’interès general que, si hi haguéssim de posar nota com a l’escola, hauríem de dir que “necessita millorar”.