Les bicicletes són per a l’estiu, i a Cambrils el nostre Ajuntament vol que també s’utilitzin tot l’any. La tradició ciclista cambrilenca és antiga i, per limitar-nos només a les dècades més recents, cal recordar la fundació de la Penya Cicloturista als anys setanta i la influència que d’aleshores ençà ha exercit en diverses generacions de convilatans. Des d’un altre punt de vista, ja fa alguns anys que es van començar a crear carrils-bici, sobretot a mesura que s’anava creant el passeig marítim de llevant i alguns nous vials. I així, poc a poc, hem aconseguit tenir una xarxa de 18 quilòmetres de carrils reservats per a les bicicletes, als quals en un parell d’anys, quan s’acabi el passeig a la banda de ponent, se n’hi podrien sumar sis o set més.

Però una cosa és tenir molts quilòmetres de carril-bici i una altra de diferent és que la bicicleta esdevingui un veritable transport alternatiu en un poble en què la gent està acostumada a agafar el cotxe per fer qualsevol cosa. Durant molts anys, els problemes de falta d’aparcament brillaven per la seva absència, o en tot cas eren cosa d’un parell de mesos a l’estiu, i encara segons a quines zones. I tot i que actualment la situació ja no sigui aquesta i la proliferació de vehicles a motor sigui una realitat tot l’any, la veritat és que els costums costen molt de canviar. Si hi afegim la barrera psicològica, que no pas distància geogràfica, que per a algunes persones representa el fet d’haver de creuar la riera, la carretera nacional o la via del tren, encara trobarem més excuses per agafar el cotxe per a molts desplaçaments en els quals invertiríem molt menys temps si el féssim a peu.

Però l’Ajuntament està decidit a potenciar l’ús de la bicicleta en la nostra activitat quotidiana i per això, a part d’organitzar excursions i passejades, s’ha decidit a donar exemple a la resta del poble. Per això, ha comprat trenta bicicletes que utilitzaran els empleats de la corporació local per fer gestions arreu del territori municipal. De fet, ja fa alguns anys que la Policia Local ja utilitza la bicicleta per patrullar arran de platja, no sé si amb gran efectivitat en cas d’emergència, però sí amb una notable integració estètica en el paisatge de sorra, tovalloles, ombrel·les i banyistes. Però ara les bicicletes seran per a tots els funcionaris: l’arquitecte municipal que surt d’inspecció d’obres, l’ordenança encarregat d’anar a buscar la correspondència cada dia a l’oficina de Correus, o el revisor dels comptadors de l’aigua, suposant que encara existeixi aquesta feina. Cal suposar que també l’alcalde i els regidors, tant de l’equip de govern com de l’oposició, aniran en bicicleta al Parc del Pescador a presidir activitats lúdiques o culturals, o pujaran al Centre Ocupacional a participar en reunions cíviques.

És de suposar que abans de decidir la compra de les bicicletes, els regidors s’han assegurat que aquests vehicles tindran prou nombre d’usuaris perquè la despesa estigui justificada. No es pot negar que, com a gest mediàtic, la compra de les bicicletes ha estat un èxit. Però convé que també sigui una bona mesura des d’altres vessants més econòmics. Per això, estaria bé que l’Ajuntament agafés el compromís de passar balanç d’aquí a un temps, d’aquí a un any, posem per cas. El balanç es podria referir a qüestions com els diners que s’han estalviat les arques municipals en quilometratges pagats als treballadors, o en manteniment i gasolina de vehicles a motor, o la contribució que els treballadors municipals han fet a la preservació de la capa d’ozó, per posar només alguns exemples. I, ni que ho sembli, no és cap broma.