En la línia més mediàtica de la seva col·lega Tura, la consellera de Sanitat, Marina Geli, ha visitat els darrers dies d’agost alguns centres sanitaris de la Costa Daurada i ha aprofitat l’ocasió per vendre les promeses de la política sanitària del Tripartit: les llistes d’espera seran com a màxim de tres mesos, es faran o ampliaran nous centres d’assistència primària a Miami, Torredembarra i Calafell, i s’aprofitaran els avantatges de les noves tecnologies de la informació per donar un millor servei a l’usuari. I, com no, la consellera ha tornat a parlar del famós hospital lleuger que fa ja un parell d’anys que es remena com a solució miraculosa a l’endèmica mala assistència sanitària –des del punt de vista quantitatiu– que pateix Cambrils, especialment durant els mesos d’estiu.

Assegura la consellera que el 2006 es posarà la primera pedra de l’hospital lleuger de Cambrils –a Salou també n’hi haurà un altre– i que el 2007 ja estaran en funcionament alguns dels serveis que oferirà aquest hospital. En altres paraules, que com a mínim fins d’aquí a tres anys –el 2008– el nou centre no estarà en ple funcionament, i això comptant que es compleixin els terminis.

La gent ens preguntem: què és un hospital lleuger? Ens diuen que és un hospital sense llits i que, comparant-ho amb un CAP, té l’avantatge que s’hi podrà fer cirurgia menor i altres tipus de serveis com ara ecografies, radiografies i rehabilitació, entre altres. L’objectiu és descarregar de feina els hospitals convencionals amb moltes assistències que no requereixen l’ingrés. Diuen que el model funciona de mil meravelles al nord d’Europa i que per això els nostres governants el volen començar a implantar a casa nostra. Cambrils i Salou seran els conillets d’Índies a Catalunya amb la intenció, si l’experiència funciona,  d’anar estenent el model arreu del país.

A Cambrils, com ja s’ha apuntat, l’hospital lleuger se’ns presenta com la solució a una pèssima planificació d’assistència sanitària que només té uns responsables: la Generalitat de Catalunya, i no pas de l’època del Tripartit, sinó de molts anys abans. El poble es va haver de pagar en el seu dia l’ambulatori i només després de moltes queixes se’n va fer càrrec l’administració autonòmica, que en té l’obligació, perquè, entre altres motius, és la que rep els impostos que tots paguem per finançar la sanitat. Ara, el municipi ha de tornar a posar el coll, avançant els diners i fent-se càrrec dels interessos del seu finançament, perquè l’hospital lleuger es pugui fer en els terminis anunciats. De tant de parar la galta ja ni en sentim el dolor.

El repte en aquests moments és planificar un centre que no es quedi petit en quatre dies. L’extraordinari creixement demogràfic de Cambrils, amb més de mil habitants censats nous cada any, l’importantíssim augment de població estiuenca i el progressiu envelliment de la població –amb el corresponent augment de serveis assistencials que això comporta– requereixen que la reconversió del CAP actual en el nou hospital lleuger de Cambrils es faci de manera generosa i intel·ligent. I cal que des del municipi es vigili de prop el projecte perquè doni resposta a les necessitats futures de la població. Ara la Generalitat invertirà a Cambrils. No es pot deixar passar l’oportunitat que ho faci correctament.