Carta al defensor de la ciutadania
Benvolgut senyor,
No tinc el gust de conèixel personalment, tan sols a través de la seves memòries anuals recollides pels mitjans de comunicació o la daquest any que està penjada a la pàgina web de lAjuntament. Formo part dels milers de ciutadans del poble que desconeix lexistència de la figura del defensor de la ciutadania. Veient les persones que se li van adreçar lúltim any 96 em sorgeix la pregunta del perquè daquesta situació. No serà que hi ha gent que tot i que nha sentit a parlar no sap realment si es tracta duna institució que existeix realment, o es pensa que és daquells organismes amb noms molt bonics que sovint creen les administracions però que a lhora de la veritat són de cartró-pedra com al cinema?
No acabo dentendre com un òrgan de participació ciutadana tan important com el seu, el nostre Ajuntament no el promociona i no fa campanyes explicatives entre la població per donar a conèixer la seva existència i la feina que pot fer. No tinc constància de la informació sobre el defensor que es dóna als mitjans de comunicació públics locals ni tampoc de la seva presència en espais divulgatius de la seva tasca, que, en paraules seves, esdevé un recurs més per als descontents amb lAdministració i vetlla pel respecte dels drets de tothom, sobretot daquelles persones amb pocs recursos que davant de la burocràcia i els tecnicismes se senten impotents.
Precisament any rere any la majoria de les queixes que li arriben són per la manca de celeritat de lAjuntament a lhora de respondre les consultes i els requeriments dels ciutadans i que tot i la seva denúncia, lincompliment es repeteix i que això, assegura vostè, és una omissió dun deure que a més de perjudicar els ciutadans, també afecta la bona imatge de la nostra administració local.
El tema del soroll és també dels que motiva més que els cambrilencs acudeixin a la seva finestreta, per cert que mha cridat latenció que es queixen més les dones i que els de la Platja són els que més han passat pel seu despatx. Aquest any, però, sembla que lestrella de les reclamacions ha estat el rebut de laigua. Mha agradat la seva valentia al subratllar les contradiccions entre les campanyes municipals destalvi daigua i el sistema de facturació de mínims i la seva proposta de repercussió íntegra dels costos de prestació.
El motiu de la meva missiva és doble. Duna banda, encoratjar-lo a continuar en la seva feina en benefici dels cambrilencs i suggerir-li que seria molt útil per als ciutadans que ha de defensar que vostè pogués actuar directament, sense que calgui que li demanin, com marca el seu reglament dactuació. Fóra bo que pogués sortir del seu despatx i passejar-se pel terme per comprovar sobre el terreny si les institucions vulneren els drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania recollits a les lleis i que vostè ha de defensar. Segur que hi hauria fórmules per assolir aquestes funcions sense que calgués convertir-lo en el guerrero del antifaz o en una mena de superhome que lluita contra els elements.
Però si això no fos possible, laltre objectiu de la carta és demanar als seus possibles clients les cambrilenques i els cambrilencs que a més de les queixes i les crítiques a les tertúlies de cafè tradicionals i de les més modernes en forma de xats dInternet, que acudeixin a la seva institució. Que les reclamacions no es quedin només a laire sinó que sadrecin a vostè, que és fàcil, i fins i tot es pot contactar per correu electrònic, i així ajudin a fer un poble millor on es corregeixin els greuges sota la seva supervisió independent i objectiva.
Cordialment,
Josep Capella
No tinc el gust de conèixel personalment, tan sols a través de la seves memòries anuals recollides pels mitjans de comunicació o la daquest any que està penjada a la pàgina web de lAjuntament. Formo part dels milers de ciutadans del poble que desconeix lexistència de la figura del defensor de la ciutadania. Veient les persones que se li van adreçar lúltim any 96 em sorgeix la pregunta del perquè daquesta situació. No serà que hi ha gent que tot i que nha sentit a parlar no sap realment si es tracta duna institució que existeix realment, o es pensa que és daquells organismes amb noms molt bonics que sovint creen les administracions però que a lhora de la veritat són de cartró-pedra com al cinema?
No acabo dentendre com un òrgan de participació ciutadana tan important com el seu, el nostre Ajuntament no el promociona i no fa campanyes explicatives entre la població per donar a conèixer la seva existència i la feina que pot fer. No tinc constància de la informació sobre el defensor que es dóna als mitjans de comunicació públics locals ni tampoc de la seva presència en espais divulgatius de la seva tasca, que, en paraules seves, esdevé un recurs més per als descontents amb lAdministració i vetlla pel respecte dels drets de tothom, sobretot daquelles persones amb pocs recursos que davant de la burocràcia i els tecnicismes se senten impotents.
Precisament any rere any la majoria de les queixes que li arriben són per la manca de celeritat de lAjuntament a lhora de respondre les consultes i els requeriments dels ciutadans i que tot i la seva denúncia, lincompliment es repeteix i que això, assegura vostè, és una omissió dun deure que a més de perjudicar els ciutadans, també afecta la bona imatge de la nostra administració local.
El tema del soroll és també dels que motiva més que els cambrilencs acudeixin a la seva finestreta, per cert que mha cridat latenció que es queixen més les dones i que els de la Platja són els que més han passat pel seu despatx. Aquest any, però, sembla que lestrella de les reclamacions ha estat el rebut de laigua. Mha agradat la seva valentia al subratllar les contradiccions entre les campanyes municipals destalvi daigua i el sistema de facturació de mínims i la seva proposta de repercussió íntegra dels costos de prestació.
El motiu de la meva missiva és doble. Duna banda, encoratjar-lo a continuar en la seva feina en benefici dels cambrilencs i suggerir-li que seria molt útil per als ciutadans que ha de defensar que vostè pogués actuar directament, sense que calgui que li demanin, com marca el seu reglament dactuació. Fóra bo que pogués sortir del seu despatx i passejar-se pel terme per comprovar sobre el terreny si les institucions vulneren els drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania recollits a les lleis i que vostè ha de defensar. Segur que hi hauria fórmules per assolir aquestes funcions sense que calgués convertir-lo en el guerrero del antifaz o en una mena de superhome que lluita contra els elements.
Però si això no fos possible, laltre objectiu de la carta és demanar als seus possibles clients les cambrilenques i els cambrilencs que a més de les queixes i les crítiques a les tertúlies de cafè tradicionals i de les més modernes en forma de xats dInternet, que acudeixin a la seva institució. Que les reclamacions no es quedin només a laire sinó que sadrecin a vostè, que és fàcil, i fins i tot es pot contactar per correu electrònic, i així ajudin a fer un poble millor on es corregeixin els greuges sota la seva supervisió independent i objectiva.
Cordialment,
Josep Capella