Els residents de temporada de les urbanitzacions de ponent de Cambrils ens hem trobat aquest estiu amb diverses novetats que dignifiquen aquesta part del poble, no només des del punt de vista urbanístic sinó també perquè contribueixen a millorar la qualitat de vida. Fa la impressió que, per primer cop en molts anys –potser des que es van crear les urbanitzacions fa 30 o 40 anys?– l’Ajuntament té en compte aquesta part del municipi per a alguna cosa més que per cobrar els impostos.

La primera i més que evident novetat és l’inici de la perllongació del passeig marítim des de la Llosa, incloent l’incomprensible forat negre de l’Estrella, fins a la riera de Riudecanyes. Les obres són encara a mig fer i, tanmateix, el nou passeig ja s’intueix com el pal de paller d’una nova vertebració urbanística de la primera línia de mar d’una zona molt deteriorada. I tot just coincidint amb aquesta obra, pràcticament s’han acabat d’urbanitzar els espais lliures que encara hi havia entre les urbanitzacions més antigues. En uns casos –entre la Llosa i el Dorado, per exemple–, el ritme de construcció de cases adossades i xalets indica que aviat ja s’hi viurà. En altres –entre Marcambrils i la Dorada–, la construcció dels carrers i la instal·lació dels serveis tot just ha finalitzat. Per cert, no es podria acabar amb una situació absurda que consisteix en el joc de posar i treure sense parar les tanques que barren l’accés als carrers de la nova urbanització? La promotora, i l’Ajuntament, deuen saber perquè no obren els carrers, però tots plegats haurien de tenir molt present que la primera de les lleis de la física de l’estiuejant és que el camí més curt entre dos punts, especialment quan un és la platja, és la línia recta.

Hi ha altres novetats: la línia d’autobús que va des del Port fins al Cambrils Mediterrani. He de dir, amb sinceritat, que encara no l’he utilitzat, però em meravella veure l’autobús que passa més o menys cada hora. Que gairebé sempre vagi més buit que ple no hauria de ser obstacle per prescindir del servei, o reduir-lo a uns mínims que li facin perdre la seva utilitat social i element de cohesió urbanística. I, al capdavall, no hi ha serveis públics que són deficitaris econòmicament però valuosos socialment?

La darrera sorpresa de la temporada, si més no per mi, és l’elevada freqüència –cada dos o tres dies, a tot estirar– que passa per les urbanitzacions la màquina de netejar els carrers. La millora respecte a anteriors temporades és notable i no es pot fer altra cosa que felicitar els responsables municipals. En altres èpoques, algú ja hauria preguntat quin dels regidors viu a la urbanització per rebre un tracte tan exquisit. Com que la gent és malpensada de mena, ara diuen que és una ofensiva contra els propietaris foranis de xalets i apartaments que aquest hivern s’han organitzat contra el Pla d’Ordenació Urbanística que l’Ajuntament ha intentat aprovar. Quins arguments més estranys!

I, per acabar, un apunt relacionat amb la circulació de vehicles. Ara que molta gent ja va del port a la riera de Riudecanyes sense agafar la carretera nacional, m’estranya que ningú no s’hagi adonat de la situació dels carrer de les Orquídies, al barri de la Llosa. Proveu de passar-hi un dia qualsevol d’estiu, amb cotxes aparcats a tots dos costats, i que us vingui un altre vehicle de cara. Tan fàcil que seria prohibir l’aparcament en un costat.