Contra lobesitat, gastronomia
La proposta des de les associacions de cuiners de tot Europa és promocionar la gastronomia, la premissa és aprendre a alimentar-se i defugir la sensació de sacietat. Si realment escoltéssim els nostres desitjos, elegiríem amb compte els nostres aliments i veuríem que de vegades ens ve de gust menjar una elaboració contundent i daltres alguna cosa més lleugera.
La proposta seria, doncs, escoltar el nostre cos i menjar quan de debò tinguéssim gana, i deixaríem de menjar quan estiguéssim saciats, perquè sinó tindríem el perill despatllar el plaer que ens ofereix la propera menjada.
Seguir aquestes pautes implicaria menjar duna manera confortable que compartiríem de segur amb bona companyia. Ens obligaríem a donar-nos el temps necessari per fer làpat, per assaborir tot allò que mengem. Fugiríem, doncs, dels menjars ràpids, el fast food, i triarem lslow food, gaudir pausadament del menjar.
Als nostres fills els ensenyaríem lart dassaborir, de reconèixer els gustos de cada aliment, a jugar a descobrir quin sabor tenen tots els ingredients del plat que és a taula. Poder combinar les diverses textures, escoltar el seu so i gaudir dels colors vius del menjar.
La salut del nostre cos ens reclama una mínima inversió, temps a lhora de triar els productes que introduirem en ell, temps per cuinar o per preparar una cosa senzilla. Moltes vegades ens basem en prejudicis, creiem que la cuina ens pot convertir en esclaus, però és al contrari, el coneixement fa que invertim molt poc per elaborar un plat bo i saborós. Un menjar equilibrat no requereix una elaboració recaragolada.
Ensenyarem als nostres fills a ajustar el consum a lalçada de la gana que tenim. Daquesta manera lobesitat minvaria i el pes seria més equilibrat a la constitució de cada persona, ja que està determinat per la seva constitució genètica, per la seva edat i per la seva manera de viure, més o menys sedentària.
Existeix una diferència entre saciar i alimentar que hem de tenir clara. El mercat està inundat de productes que per la seva composició, el seus aromes o sabors artificials, desperten o fomenten la necessitat de sentir-se saciat.
Lobesitat és la malaltia del nostre segle, en aquest nostre món occidental, i sobretot és preocupant perquè afecta els nostres joves. La promoció de la gastronomia podria ser una de les millors solucions.
La proposta seria, doncs, escoltar el nostre cos i menjar quan de debò tinguéssim gana, i deixaríem de menjar quan estiguéssim saciats, perquè sinó tindríem el perill despatllar el plaer que ens ofereix la propera menjada.
Seguir aquestes pautes implicaria menjar duna manera confortable que compartiríem de segur amb bona companyia. Ens obligaríem a donar-nos el temps necessari per fer làpat, per assaborir tot allò que mengem. Fugiríem, doncs, dels menjars ràpids, el fast food, i triarem lslow food, gaudir pausadament del menjar.
Als nostres fills els ensenyaríem lart dassaborir, de reconèixer els gustos de cada aliment, a jugar a descobrir quin sabor tenen tots els ingredients del plat que és a taula. Poder combinar les diverses textures, escoltar el seu so i gaudir dels colors vius del menjar.
La salut del nostre cos ens reclama una mínima inversió, temps a lhora de triar els productes que introduirem en ell, temps per cuinar o per preparar una cosa senzilla. Moltes vegades ens basem en prejudicis, creiem que la cuina ens pot convertir en esclaus, però és al contrari, el coneixement fa que invertim molt poc per elaborar un plat bo i saborós. Un menjar equilibrat no requereix una elaboració recaragolada.
Ensenyarem als nostres fills a ajustar el consum a lalçada de la gana que tenim. Daquesta manera lobesitat minvaria i el pes seria més equilibrat a la constitució de cada persona, ja que està determinat per la seva constitució genètica, per la seva edat i per la seva manera de viure, més o menys sedentària.
Existeix una diferència entre saciar i alimentar que hem de tenir clara. El mercat està inundat de productes que per la seva composició, el seus aromes o sabors artificials, desperten o fomenten la necessitat de sentir-se saciat.
Lobesitat és la malaltia del nostre segle, en aquest nostre món occidental, i sobretot és preocupant perquè afecta els nostres joves. La promoció de la gastronomia podria ser una de les millors solucions.