El terme municipal està ben trinxat aquests mesos per la coincidència de diverses obres que, després de molts anys de retard, sembla que ben aviat es començaran a fer. Estic parlant, sobretot, de la variant de la carretera A-7, la coneguda fins ara –i encara ara, no ens enganyem– com Nacional 340. D’aquí a dos o tres anys, quan s’acabi aquesta nova carretera, s’acabarà una de les injustícies més grans comeses en aquesta part de Catalunya: les interminables i omnipresents cues que cada any, i ja no només a l’estiu, cal suportar estoicament quan ens apropem a Cambrils. Milions de conductors de tot Europa deuen associar el nom del nostre poble a un viacrucis que, d’any en any, ha esdevingut més cruel tant perquè cada cop hi ha més vehicles a la carretera com perquè, de mica en mica, moltes poblacions han anat aconseguit la seva variant. Ha estat –és, de fet– una injustícia històrica que ara sembla que té els dies, o els mesos, comptats. Confiem-hi i, de passada, comencem a pensar com la desaparició de la Nacional –o la General, com encara en diu molta gent– canviarà la configuració urbana. Només cal passar un dia per dins de Vila-seca per fer-nos-en una idea.

Tanmateix, just quan la variant comença a insinuar-se, es coneix una altra notícia d’aquelles que fan dir: “Ja hi tornem a ser! Un altre cop la mateixa història”. Em refereixo a l’anunci de la concessionària d’autopistes Abertis que ampliarà a tres o quatre carrils el tram entre la Jonquera i Salou. Per si no ho sabeu, en aquests moments Abertis és l’empresa matriu tant del tram d’autopista de Vila-seca –per què encara n’hi diem Salou?– cap al nord (Acesa) com de Vila-seca cap al sud (Aumar).

Doncs resulta que Abertis mira al futur i troba una solució per donar resposta al previsible i constant augment de trànsit. I, a canvi de fer les obres, poder perllongar la concessió, naturalment. I la solució no és altra que ampliar la capacitat de l’autopista. Per allà on ara passen dos cotxes alhora, d’aquí a dos o tres anys n’hi passaran tres. Però només fins a Vila-seca. A partir d’aquí es veu que ja no cal. Deuen haver calculat que hi ha menys trànsit i que l’autopista ja està bé com fins ara. O potser que els diners de la recaptació no compensa el cost de les obres. De raons se’n poden trobar moltes, però el resultat serà que d’aquí a uns anys Cambrils, el primer poble amb només dos carrils, tornarà a ser un coll d’ampolla pels que circulin per l’autopista.

No seria lògic defensar que l’autopista tingués tres carrils fins a Cadis, o fins a València, si no hi ha dades que ho reclamin. És raonable admetre que no tots els trams han de tenir la mateixa capacitat. La pregunta és: per què el sud comença justament a Cambrils. Què té de diferent Cambrils de Vila-seca o de Tarragona? Formem part de la mateixa comarca geogràfica –el Camp de Tarragona–, parlem la mateixa variant dialectal, l’economia està totalment integrada, compartim els mateixos serveis. M’agradaria saber qui i per què un bon dia, deu fer trenta o quaranta anys, va decidir que l’autopista catalana s’acabaria a Vila-seca –Salou, en van dir aleshores– i que l’autopista valencianacomençaria a Cambrils. I que no calia que fos d’asfalt –amb ciment lleig i sorollós ja passàvem–, que els vorals fossin de la mateixa amplada i que hi hagués tantes plantes a la mitjana. Efectivament, ja se sap que al sud no cal anar amb tant de compte i que amb poca cosa passem. Si ja és injust que hi hagi nordi sudmés incomprensible és que ens situin l’equador en el lloc que no toca. Ho van fer i ho continuaran fent mentre els ho permetem.