S’ha obert un interessant debat sobre les festes majors de Cambrils. Prenc com a referència les pàgines de l’anterior revista i estic segur que el tema ha provocat centenars de comentaris de carrer. És un debat totalment necessari si es vol capgirar la situació actual de festes anèmiques, poc imaginatives i, doncs, abocades a una lenta agonia que encara en fa més evident la feblesa.

Per què a Cambrils tenim una festa major –no oblidem que, segons el diccionari, major vol dir la més important– tan esquifida? Tots tenim la nostra opinió, o millor dit, les nostres opinions, i totes elles deuen tenir una part de raó. Ara m’interessa centrar-me en una altra pregunta: per què altres pobles han aconseguit conservar, o recuperar, el sentit de festa gran i principal, participativa i atractiva, de la seva festa major? D’exemples en trobarem un grapat i no cal anar gaire lluny: a menys de 25 quilòmetres de Cambrils trobarem pobles petits que viuen intensament la festa major, però també altres d’una mida semblant a la nostra, i fins i tot Reus i Tarragona, que han sabut trobar un model exitós de celebració festiva.

La clau és veure en la festa una gran oportunitat per a la construcció, o l’afermament, de la identitat pròpia col·lectiva. L’exemple de dos pobles veïns –Vila-seca i Salou– és revelador: fa vint anys Salou ni tan sols existia com a municipi independent. En aquestes dues dècades, les festes han estat un element clau per a la construcció del “salouenquisme”. I, en aquestes mateixes dècades, Vila-seca ha hagut de digerir una segregació traumàtica, a la qual hi ha ajudat, a part d’importants inversions econòmiques, que també hi han estat en el cas de Salou, amb un abocament, encapçalat per l’Ajuntament, a la festa i la cultura.

Qui ha de liderar la festa, l’Ajuntament o les entitats? Evidentment, una festa major sense entitats o té els dies comptats o es manté permanentment a la UVI. Però, a Cambrils i a tot arreu, la festa necessita de l’impuls municipal. Impuls amb diners per afrontar noves iniciatives, però també per parlar, coordinar i donar suport a la gent que dedica una part important del lleure, i de vegades també de les seves obligacions laborals, a una entitat i, en definitiva, a la resta del poble.

L’Ajuntament hi té un paper, que és important però no exclusiu. Ha de saber empènyer i, al mateix temps, deixar que la societat civil prengui el protagonisme. Però, sobretot, ha d’estar convençut que les festes són una peça clau per mantenir viu l’esperit de poble en uns moments d’extraordinari creixement demogràfic i urbanístic. La festa no és ornamentació sinó pal de paller en la construcció del projecte comú. Són tan importants, i per descomptat molt més barates, com el pla general urbanístic de què tant es parla aquests setmanes. I, doncs, on és el “pla general festiu” de Cambrils?

Aquestes ratlles volen ser una aportació a un debat que espero que continuï en els pròxims mesos. Sobretot, m’agradaria saber com veuen el tema els responsables municipals. Poden estar d’acord o en contra de les reflexions anteriors, i de les que es van fer el mes passat a la revista. I, probablement, compartiran algunes observacions i en rebutjaran altres. Però el que no podem és fer-nos els suecs, desentendre’ns i passar del debat. Cambrils s’hi juga bastant més que un parell d’hores distretes a la sortida de missa.