Opinió

Cartell de premis

D’uns anys ençà s’ha posat de moda en algunes poblacions grans i mitjanes fer un acte –de vegades, un sopar– que serveix per donar a conèixer i lliurar els guardons dels certàmens literaris, artístics i socials que es fan durant l’any. Aquesta pràctica ja té una certa tradició a ciutats com Tarragona i Reus, tot i que hi han anat introduint canvis a la recerca de la millor fórmula organitzativa. Però l’experiment d’agrupar diversos premis, convocats per institucions i entitats diverses, no és només patrimoni de les ciutats més grans del nostre territori, sinó que també d’altres de dimensions mitjanes –algunes més grans que la nostra– ho estan fent i, en els casos que jo conec, amb un balanç força positiu, tot i que sempre millorable.

A Cambrils l’Ajuntament fa alguns anys que convoca alguns premis –de pintura, de recerca– però no existeix un acte centralitzat per al seu lliurament. Cosa que, d’altra banda, també és lògica atesa la migradesa del nostre cartell de premis. Però això no ha de ser un obstacle sinó, al contrari, un argument més per pensar que un model centralitzat en la concessió dels guardons acabarà propiciant l’aparició de nous certàmens i concursos.

És cert que aplegar diverses iniciatives en una mateixa vetllada els resta protagonisme individual, però els beneficis de la projecció conjunta són molt superiors i beneficiosos per a cadascun dels guardons. També aquesta fórmula és bona per atenuar les edicions difícils –per baixa participació, per escassa qualitat, etc.– que sempre acaben per aparèixer. I, a més, l’acte col·lectiu acaba per engrescar en la convocatòria de nous premis, ja que deixa resolts alguns problemes organitzatius i protocol·laris que es fan especialment feixucs a les persones o entitats amb poca experiència.

La clau de l’èxit és que el cartell de premis sigui local i no municipal. És a dir, que sense negar la participació de l’Ajuntament, s’aconsegueixi la participació de les entitats locals més significatives amb l’organització d’algun certamen. El paper de l’administració local és imprescindible com a impulsor de la iniciativa, però alcalde i regidors han de ser generosos i cedir protagonisme a les entitats, que, amb el temps, s’aniran incorporant a una iniciativa que de seguida que comenci es veurà que és molt positiva per a la cohesió social.

Proclamem sovint que Cambrils és un poble ric en entitats. Segur que d’aquest ric teixit associatiu en sortirà una que organitzarà un concurs de redacció per a escolars –anys enrere l’organitzava la Revista Cambrils–, o una altra que voldrà premiar joves talents en el camp de la interpretació musical. I alguna regidoria municipal també s’hi podria sumar premiant alguna iniciativa empresarial que s’hagués destacat. I què me’n dieu d’una comissió cívica, o un jurat popular, que premiï el cambrilenc de l’any? Només cal posar-s’hi i comencen a sortir mil i una possibilitats. És qüestió de triar aquella amb què cada convocant se senti més identificat i abocar-se en els aspectes organitzatius, sabent que tot el relacionat amb l’acte de proclamació i lliurament, que sovint resulta feixuc, ja està resolt. I els diners que cal destinar a la dotació econòmica dels premis tampoc no han de ser un problema. Si no hi arriba el convocant directament, només és qüestió de recórrer al sector privat en forma de patrocinadors. Amb l’important i creixent moviment econòmic que hi ha a Cambrils, voleu dir que no trobaríem una dotzena d’empreses disposades a fer la seva aportació, sobretot si l’Ajuntament, principal consumidor local, s’hi mulla una mica? Seria l’únic poble que jo conec on això no funciona.