Opinió

Cuina solidària

Aquest Sant Jordi les paradetes eren plenes de llibres amb cobertes llampants, amb noms de cuiners mediàtics i amb alguna foto que provocava salivera, i l’esforç era molt gran per a aquell que volia triar el gra de la palla, entre la muntanya d’escriptors oportunistes.

Un exemplar que em va cridar l’atenció portava per títol De Donostia a Etiopía, un llibre de gastronomia solidària, amb receptes de cuina en miniatura, recopilades pel periodista gastronòmic Peio García Amiano; molts el coneixereu perquè es el cap de la confraria basca que any rere any participa altruistament en el banquet de les Jornades de la Galera. Tots els beneficis del llibre amb la seva venda es destinaran a la iniciativa Jangela Solidaria, que té com a objectiu alimentar més de 500 nens orfes de Wukro, a Etiòpia (www.jangelasolidaria.com).

Però aquesta no és la primera vegada que s’utilitza la cuina d’una manera solidària, sempre han existit els menjadors per als pobres. Als monestirs es donava a tot aquell que volia menjar un plat de sopa calenta. Les religions sempre han convidat a fer bones accions, ajudant aquells que estan desvalguts. L’ofici de la restauració es basava en donar de menjar al famèlic i de beure a l’assedegat.

Entre els cuiners solidaris destaca Jamie Oliver, l’anomenen el xef més cool d’Anglaterra. És un jove cuiner mediàtic. Els seus llibres són sempre best seller, firma contractes milionaris amb cadenes de supermercats i ha aconseguit que el govern augmenti la partida destinada als col·legis públics. Però el que realment és magnífic és que gràcies a un programa televisiu de cuina està aconseguint adaptar joves amb problemes d’adaptació social.

Jaime, en el programa, formava grups de quinze joves conflictius per ser cuiners, l’èxit del programa va ser tan gran que Oliver va obrir un restaurant amb els nois dels programa: el restaurant Fifteen. Aquest cuiner solidari ja porta tres restaurants oberts que funcionen com a obra benèfica, dóna feina a joves conflictius d’entre 16 i 21 anys, i a més adquireix el compromís d’utilitzar un 80% dels ingredients locals, tot un repte pels temps que corren.

Un altre cas de xef solidari és Mikel Arriet Arruiz, que recull en el seu restaurant de les Filipines joves del carrer per ensenyar-los l’ofici de cuiner.

Aquests són alguns cuiners solidaris, potser en les nostres mans està cuinar també alguna cosa diferent per ajudar el veí o per canviar el nostre planeta.