Com ser sostenible al puto Sud i no morir en lintent
Som el puto Sud, cada vegada nestic més convençut. Dins de Catalunya, irremeiablement i per sempre més, el Camp de Tarragona (per no parlar ja de les Terres de lEbre) som el puto Sud; més encara, les putes colònies del Sud: allà on hi ha les nuclears, la indústria química, els parcs eòlics... Per contra (o per tant) els serveis també són els del puto Sud, els de països subdesenvolupats.
La demarcació de Tarragona som la segona en nombre dhabitants de Catalunya (730.466 habitants, el 10,23% del total de la població 7.134.697, en dades del 2006). Per allò que lInstitut dEstadística de Catalunya (IDESCAT) anomena àrees (allò que serien les vegueries), la del Camp de Tarragona és la tercera en nombre dhabitants (553.004, el 7,75%).
Què vull dir amb això? Doncs el que de fa temps sestà parlant, que el Camp de Tarragona comença a ser una altra àrea metropolitana, però només ho és en xifres, perquè a lhora de la veritat no tenim res a veure amb lÀrea Metropolitana, lúnica (la de Barcelona), lúnica que existeix, lúnica de la qual parlen els informatius, lúnica que quan pateix problemes en el transport ferroviari sembla que el món sacabi... Aquí, al Sud, potser és que ja estem acostumats als pocs combois, als habituals retards, a viatjar carregats de paciència i emparant-nos en tots els sants...
Parlant del servei de Renfe, entre Tarragona i Cambrils hi ha 11 combois al dia (11!) sense comptar els trens de llarg recorregut. I per al mateix trajecte però a linrevés (Tarragona-Cambrils) nhi ha 10. I encara hem de donar gràcies a Déu! I per aquest trajecte de vint-i-pocs quilòmetres i uns 25 minuts paguem entre 1,55 euros i 2,20 euros. Doncs bé, intentant fer el símil amb els serveis de lÀrea Metropolitana, entre Castelldefels i Barcelona Sants (un trajecte de més o menys la mateixa durada) hi ha 73 combois al dia (73!) i a un preu d1,25 euros el bitllet senzill (que és molt menys, amb totes les possibilitats de descompte a través dels abonaments de 10 viatges, mensuals, mensuals il·limitats, integrats amb la xarxa de metro, ferrocarrils...).
Hi haurà qui trobarà que els casos no són comparables; òbviament, és una translació, perquè Tarragona (capital) no és Barcelona (capital) i Cambrils no és Castelldefels, ni en número dhabitants, ni en activitat econòmica... Però només és perquè ens fem una idea, a escala. No tinc les dades, però diàriament són moltes les persones que es desplacen, dins de làrea del Camp de Tarragona, a uns 20 quilòmetres de casa seva per anar a treballar, a estudiar, al metge, a fer tràmits administratius i per a molts lalternativa al transport públic (deficient, car i de vegades inexistent i tema a banda seria el monopoli del servei dautobusos) és lús del transport propi (per cert, a Cambrils segons lIDESCAT el 2005 hi havia 12.323 cotxes).
Amb tot això, les possibilitats de ser sostenible en el tema transports al puto Sud són molt escasses, a no ser que tinguis un horari hiperflexible o que no tinguis res més a fer que passar-te tot el dia esperant el tren o el bus. Per cert, que a les colònies del puto Sud també paguem els serveis del pròsper Nord.
Valgui per qui li valgui!
La demarcació de Tarragona som la segona en nombre dhabitants de Catalunya (730.466 habitants, el 10,23% del total de la població 7.134.697, en dades del 2006). Per allò que lInstitut dEstadística de Catalunya (IDESCAT) anomena àrees (allò que serien les vegueries), la del Camp de Tarragona és la tercera en nombre dhabitants (553.004, el 7,75%).
Què vull dir amb això? Doncs el que de fa temps sestà parlant, que el Camp de Tarragona comença a ser una altra àrea metropolitana, però només ho és en xifres, perquè a lhora de la veritat no tenim res a veure amb lÀrea Metropolitana, lúnica (la de Barcelona), lúnica que existeix, lúnica de la qual parlen els informatius, lúnica que quan pateix problemes en el transport ferroviari sembla que el món sacabi... Aquí, al Sud, potser és que ja estem acostumats als pocs combois, als habituals retards, a viatjar carregats de paciència i emparant-nos en tots els sants...
Parlant del servei de Renfe, entre Tarragona i Cambrils hi ha 11 combois al dia (11!) sense comptar els trens de llarg recorregut. I per al mateix trajecte però a linrevés (Tarragona-Cambrils) nhi ha 10. I encara hem de donar gràcies a Déu! I per aquest trajecte de vint-i-pocs quilòmetres i uns 25 minuts paguem entre 1,55 euros i 2,20 euros. Doncs bé, intentant fer el símil amb els serveis de lÀrea Metropolitana, entre Castelldefels i Barcelona Sants (un trajecte de més o menys la mateixa durada) hi ha 73 combois al dia (73!) i a un preu d1,25 euros el bitllet senzill (que és molt menys, amb totes les possibilitats de descompte a través dels abonaments de 10 viatges, mensuals, mensuals il·limitats, integrats amb la xarxa de metro, ferrocarrils...).
Hi haurà qui trobarà que els casos no són comparables; òbviament, és una translació, perquè Tarragona (capital) no és Barcelona (capital) i Cambrils no és Castelldefels, ni en número dhabitants, ni en activitat econòmica... Però només és perquè ens fem una idea, a escala. No tinc les dades, però diàriament són moltes les persones que es desplacen, dins de làrea del Camp de Tarragona, a uns 20 quilòmetres de casa seva per anar a treballar, a estudiar, al metge, a fer tràmits administratius i per a molts lalternativa al transport públic (deficient, car i de vegades inexistent i tema a banda seria el monopoli del servei dautobusos) és lús del transport propi (per cert, a Cambrils segons lIDESCAT el 2005 hi havia 12.323 cotxes).
Amb tot això, les possibilitats de ser sostenible en el tema transports al puto Sud són molt escasses, a no ser que tinguis un horari hiperflexible o que no tinguis res més a fer que passar-te tot el dia esperant el tren o el bus. Per cert, que a les colònies del puto Sud també paguem els serveis del pròsper Nord.
Valgui per qui li valgui!