Avui, després de la teva sobtada partença, sento la necessitat d’acomiadar-me de tu a través d’aquesta carta. Sé que d’una manera o altra t’arribarà, per això et vull expressar els meus sentiments, ja que no puc fer-ho personalment.
El dissabte passat, 30 d’octubre, un amic comú em va trucar i em va donar una  trista i colpidora notícia, en la que em deia que havies traspassat. Un sotrac em va envair. Mai esperes rebre una trucada com aquesta i certament em va deixar trist i trasbalsat.

Feia poques setmanes que havíem parlat quan ens vam trobar casualment en una botiga, anaves tu i la Rosa, la teva dona. Els tres vam tenir una gran alegria en veure’ns. Feia temps que no coincidíem i vam estar una bona estona parlant. Em deies que no t’havies trobat gaire bé, que t’estaven fent proves, però que esperaves millorar. Potser per això també m’ha causat més impressió la notícia.

El primer moment ha estat d’incredulitat, el cervell es nega a acceptar una fatalitat com aquesta, però tot seguit la realitat s’imposa i comencen a brollar els records. Tenies moltes virtuts com a persona i com a restaurador que vas ser durant molts anys, però la faceta que jo més conec de tu és la dels 8 anys de l’etapa política que vam compartir a l’Ajuntament en la meva primera etapa d’Alcalde en la que tu em vas acompanyar com a Primer Tinent d’Alcalde i després 4 anys més a l’oposició. Jo tenia 35 anys i cap experiència política. El teu suport incondicional, la teva humanitat, la teva forma de ser i d’actuar em van donar la seguretat necessària per tirar el mandat endavant. Et vas convertir en el meu conseller personal, el meu defensor en moments difícils, sempre vas estar al meu costat quan et necessitava. I també vas ser l’amic, al que li pots explicar tot.

Persones com tu et marquen de per vida, mai defugies una situació o una responsabilitat, sempre donaves la cara. Afrontaves els problemes amb decisió, amb valentia i sobretot, amb molta mà esquerra. Bon negociador, sempre vas ser respectat per tothom. Treballador incansable, sempre buscaves la millor solució i et desvivies per ajudar als ciutadans. Va ser un luxe treballar amb tu i vaig aprendre molt de la teva experiència. Qualsevol alcalde voldria tenir un col·laborador com tu; honest, fidel, generós, lleial, empàtic, i compromès amb els teus ideals i amb el poble. Sempre has estat un enamorat de Cambrils. Sempre has lluitat incansablement per millorar-lo.

Ara ens has deixat, per a tothom massa aviat, però són les coses del destí. El teu viatge ens ha deixat un buit important, especialment a la teva família que t’ha plorat molt i que sens dubte és la que més et trobarà a faltar, la teva dona, la Rosa, les teves filles, la Dolors i  l’Elisa, el teu germà Francesc i la teva cunyada Amàlia, els néts i els nebots i la resta de familiars. I també els nombrosos amics i amigues que tenies.
Avui a l’enterrament, amb l’església de Sant Pere plena de gom a gom i en un dia tan assenyalat, hem pogut veure una mostra de l’afecte i de l’estima que la gent sentia per tu. Gent de Cambrils i de fora ha acudit al temple per donar-te un últim adéu.

Segur que tu ho has degut veure des d’on et trobessis i ho has pogut comprovar. Hi havia molt de dolor a la parròquia. La teva família molt emocionada per la transcendència de l’acte religiós que s’estava fent i també per l’acompanyament de tantes i tantes persones que han passat a donar el condol. Ha estat un moment molt dur, però a la vegada gratificant en veure que has estat una persona tan estimada i respectada.
Des d’aquest nou pla en el que estàs, vetlla per la teva família que tant t’estima i tan orgullosa està del teu pas per aquesta vida, perquè això els enfortirà i els ajudarà a portar el dolor de la teva absència.

Amic Joan, et trobarem a faltar molt i jo et recordaré sempre i de ben segur cada vegada que miri el mar i vegi el batec de les ones pensaré en tu  i en els moments que vam passar junts, perquè el mar de Cambrils és així, acarona els records dels qui estimem i fa que perdurin en el temps.
Una abraçada amic.