Què és l’antiga estació del tren de Cambrils ? Avui he sentit rumors de que l’Ajuntament vol enderrocar l’antiga estació i m’he fet aquesta pregunta. Per a mi, l’estació és el testimoni del nostre passat. Ja sé que em direu : però si no val res! Si és vella i lletja i no té cap gràcia, i teniu raó, però és que el nostre poble, al segle passat, era un poble molt humil, de pagesos i pescadors, de treballadors...

Si aneu al barri antic d’Altafulla, per exemple, gaudireu. Però aquí no hi va haver indians o terratinents que construïssin edificis o mansions d’aquelles que fan goig de veure. Si vosaltres doneu un tomb pel barri antic de Cambrils hi veureu cases antigues sí, però molt senzilles, cases de carro, mula i corriola. Però un bon pla urbanístic va posar en valor el que allí hi havia, i ara dona gust de veure.

De la part antiga de baix a mar poc en queda. Ni el Pòsit de Pescadors ! Sort que es va conservar i restaurar la torre i ara ben orgullosos estem de tenir-la

Jo crec que les coses que donen identitat a un poble s’han de conservar. Pena fa que hagin desaparegut el Pòsit i les basses de la Vila però encara som a temps a conservar la nostra primera estació de tren que data del 1865, i la nostra primera escola pública del municipi, que tant de servei han fet a la gent de Cambrils.

Ja sé que estan en malt lloc, al mig d’un passeig o d’una rambla, però els nostres avant passats no podien pas preveure com evolucionaria el poble fins a convertir-se en capital. I per això s’han d’enderrocar?

La solució no és: com que molesten, fora. La gràcia i la intel·ligència està en saber-los integrar de forma adequada dins dels plans de desenvolupament futur, perquè siguin un punt de referència més de la història del nostre poble. D’avingudes grans, llargues, amb arbres o sense en trobareu a la majoria de pobles de Catalunya, però que tinguin una edificació, sàviament integrada al mig, pocs en trobareu.

Fer ras i net a la història no és progrés, és incultura. Com diu la cançó del Raimon : «Qui perd els orígens per la identitat». Solucions, si es vol, n'hi ha. A mi em faria molt feliç que es trobessin.