El tió enguany en deu estar força de ben pentinat perquè en apropar-se aquestes dates nadalenques, l'entranyable tronc ha estat en boca de molta gent que, si hi apliquem aquell refrany de "qui no té feina el gat pentina", podem arribar a la conclusió que de feina potser no en tinguin massa vist l'afany amb el que s'han dedicat a pentinar el tió: que si violència, que si crueltat, que si gairebé ensinistrament cap al sadisme de la canalla...

El tió i el fer-lo cagar, és una tradició rural centenària que com tantes altres anava vinculada al solstici d'hivern i significava l'abundància alhora que en aquells ambients gairebé de misèria, no tan llunyans, procurava un petita alegria als petits de les cases ja que els "cagava" petites llepolies de les que no podien(m) pas gaudir-ne la resta de l'any.

Els que ja tenim una edat tirant a respectable i vam créixer en aquell ambient sabem que el tió era un tronc més dels que es cremaven a les llars de foc de les cases -això sí, se'n triava un que fos ben maco- que uns quants dies abans es posava al costat de la llar perquè s'anés escalfant i la vigília de Nadal ja es posava de cara al foc perquè es posés ben roent per fer-lo cagar al vespre. Arribada l'hora de la gran festa la canalla picava a la soca amb totes les seves forces i entre picada i picada els grans hi posaven a sota el que podien, que no era massa, però els petits de torn eren(m) feliços. En acabar-se la festa el tió completava el seu cicle vital fent cap al foc com els seus companys.

Tornant al principi, quan veig sento o llegeixo totes aquestes doctes opinions al voltant del fet d'engegar festivament unes quantes garrotades a una soca, penso en el gat i en pentinar-lo o en cercar-li els tres peus, ocupacions que com més va, més practicants semblen tenir. Som dotzenes de generacions que hem pujat fent això i no crec que hi hagi gaires violents compulsius entre la nostra gent, de la mateixa manera que la tradició de posar el caganer al pessebre no fa pas que anem defecant pels racons.

Per cert, a les llars de foc no s'hi cremaven coses exòtiques com ara "biomassa", s'hi cremava llenya; quan a l'estiu treballant al tros teníem set no ens "hidratàvem" pas, si no que fèiem una cosa tan simple com beure; i així podríem seguir amb mil exemples més fins, qui sap, si arribar a aquell gloriós "totis" engegat no fa gaire per  una persona amb responsabilitats de govern(!).

O sigui que canalla del país, aquesta nit bona garrotada al tió.

Que tinguem tothom unes bones Festes!