Any 1865, el ferrocarril irromp a la vida de Cambrils, localitat tradicionalment dedicada a la pesca i a l'agricultura, activitats relacionades amb els dos nuclis de població ben diferenciats. La línia fèrria que unia Barcelona i València ja s'estableix des d'un primer moment en aquest entorn i serà la primera associada a la construcció de l'estació del nostre municipi. Coincidint amb aquest context, l'estació es converteix en un dels pocs edificis que es conserven d'aquesta època, a la qual cosa s'hi afegeix el seu valor històric i econòmic, important per a la
població.

Durant la Segona República adquireix rellevància gràcies a la construcció de la línia que permetia transportar materials per a la construcció del port i, malgrat els cruents bombardejos soferts durant la Guerra Civil, en una etapa posterior, l'estació continua adquirint importància i es converteix en una de les poques amb dipòsit d’aigua. Aquest fet va provocar que tots els trens fessin les seves parades de proveïment a Cambrils, generant un important nombre de transeünts que passejaven i gaudien de la localitat mentre aquests treballs es duien a terme. Alguns historiadors parlen fins i tot de l'inici de turisme modern a la localitat gràcies, precisament, a aquestes parades.

A Cambrils no hi va haver un front obert durant la Guerra Civil, però la localitat va patir les cruentes conseqüències de la guerra per trobar-se en un punt estratègic de la rereguarda republicana. D'altra banda, era un nus fonamental de comunicacions, tant terrestres com
marítimes. Així, Cambrils i la seva població civil van ser reiterada i indiscriminadament bombardejats per l'aviació franquista, donant inici a una pràctica que es va generalitzar durant la Segona Guerra Mundial. Per mitigar els efectes de les sagnants accions militars feixistes, es va
crear un servei de vigilància marítim, diverses infraestructures de caràcter defensiu al llarg de la costa, com ara búnquers i casamates de formigó per evitar desembarcaments enemics i, en especial, refugis antiaeris. La mateixa població civil, incloent nens i ancians, va haver de construir aquests refugis antiaeris subterranis al centre i rodalies de l'actual zona antiga de la vila. No obstant, la població va viure durant la contesa el continu pas de tropes, municions i ferits el que, unit als constants bombardejos va instal·lar el terror psicològic a les seves vides.

Al llarg de la guerra hi va haver diversos destacaments militars al terme municipal, així com un centre d'instrucció de reclutes al Parc Samà; de les Brigades Internacionals al Castell de Vilafortuny i un Hospital de Sang per atendre els ferits del front, situat a la casa convent de Sant
Josep. L'edifici de Sant Josep va ser requisat, pel seu ús com a Hospital de Sang, per part del V Cos de l'Exèrcit del general Líster, acollint centenars de ferits. Sobre la teulada de l'edifici es va pintar una creu vermella i blanca que distingia la immunitat d'aquest tipus d'edificis. No obstant això, l'aviació italo-alemanya mai va respectar aquest privilegi i el va bombardejar sense miraments.

El 24 de juny del 1938 té lloc un dels episodis més cruels de la Guerra Civil a Cambrils: el bombardeig de l'estació de tren, nucli fonamental de comunicacions i base, en aquell moment, d'un tren hospital que acollia desenes de ferits. Segons alguns testimonis, els cossos es podien
veure escampats pel ciment a l'entorn de l'edifici i, si bé moltes persones van aconseguir resguardar-se en un refugi proper, la imatge s'havia tornat en desoladora. Segons diversos historiadors, fins a 55 atacs es van dur a terme sobre Cambrils per part de l'aviació italiana i, en especial, l'alemanya.

El Baix Camp va acumular fins a 264 atacs durant el conflicte bèl·lic. La intensificació de la investigació sobre aquest període en els darrers anys ha permès recopilar documents i testimonis directes molt valuosos que possibiliten divulgar públicament aquest període i visualitzar-lo a la trama urbana. A més dels refugis antiaeris, el valor històric de l'edifici de l'antiga estació es fonamenta en els fets que hem comentat i que la doten d'un significat de memòria històrica col·lectiva per a tots els veïns i les veïnes de la localitat.

Derruir l'antiga estació, vol dir enderrocar la nostra pròpia història i, una vegada més, advocar per l'oblit d'alguns successos que tots hem de recordar. Considerant els esdeveniments rememorats, la seva conservació i ocupació com a edifici destinat a usos culturals, per exemple un centre d'interpretació del valor del ferrocarril a Cambrils i de la Guerra Civil al nostre municipi, ha de ser tingut en compte. Coneixem que el nostre entorn històric-arqueològic sembla no ser la prioritat de l'actual govern municipal, però això suposa destruir, també, una part de la seva pròpia història