La culpa (de la inflació) no és de Putin
L'última dada de l'IPC a Europa, en data del mes de febrer, és a dir, abans de la invasió de Rússia, situava la inflació al 5,9%, superant qualsevol nivell des de principis dels anys noranta del segle passat
La inflació es dispara i la culpa li volen passar a Putin. Un criminal que, sense cap mena de dubte, és culpable d'haver envaït Ucraïna. A començament de març, el president de l'estat espanyol es treia les puces del damunt i assegurava públicament que l'evolució de l'inflació en els darrers mesos és conseqüència del fet que Putin fa mesos que preparava la guerra a Ucraïna.
La realitat és ben diferent. L'última dada de l'IPC a Europa, en data del mes de febrer, és a dir, abans de la invasió de Rússia, situava la inflació al 5,9%, superant qualsevol nivell des de principis dels anys noranta del segle passat. A l'estat espanyol és encara pitjor arribant a nivells de fa trenta cinc anys.
La realitat és ben diferent. L'última dada de l'IPC a Europa, en data del mes de febrer, és a dir, abans de la invasió de Rússia, situava la inflació al 5,9%, superant qualsevol nivell des de principis dels anys noranta del segle passat. A l'estat espanyol és encara pitjor arribant a nivells de fa trenta cinc anys.
Sense necessitat de ser un gran economista, és fàcil deduir que les causes d'una inflació desbocada són unes altres que l'actuació de Putin. Amb l'inici del 2022 la cafeteria on vaig habitualment em va apujar els preus de mitjana un 10%. Els motius? El fet que tot havia pujat durant l'any 2021: l'electricitat, el cafè (que no creix a Rússia) i el sou dels treballadors. Sobre aquest darrer aspecte, em van comentar que amb motiu dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTOS), el personal només estava disposat a deixar la comoditat de rebre uns diners sense moure's del sofà de casa per anar a treballar, si els augmentaven el sou. I això que passava a la meva cafeteria preferida, també passava a l'altra banda de l'Atlàntic, on les empreses es queixaven que a causa dels diners que el govern enviava a casa, els treballadors menys qualificats ja no volien fer feina. Una queixa a la qual Biden va respondre: "Apugeu els sous". Ara bé, si has d'apujar els sous, hauràs d'apujar el preu del producte que vens i d'això se'n diu inflació.
Fa uns dies, el passat 23 de març, vaig quedar astorat pel que va dir el representant de la sucursal catalana d'un dels grans sindicats espanyols en una manifestació contra la inflació: si el banc central pot mantenir el tipus baixos que també limiti la pujada de preus. Si a Sánchez se'l pot acusar de mentider a aquest home ja no sé quin qualificatiu posar-li, perquè han estat els bancs centrals els causants de la inflació mantenint uns tipus d'interès artificialment baixos i amb la impressió constant de diners per mantenir l'economia i les borses.
Evidentment, no han abandonat el seu objectiu de mantenir baixa la inflació per maldat, però a part de Jesucrist, que va multiplicar els pans i els peixos sense més conseqüències, quan es multiplica de forma màgica la massa monetària es corre el perill que els diners valguin menys.
La inflació, que suposa la degradació de la riquesa dels estalvis de les classes mitjanes, és el preu que s'ha de pagar per la política monetària que s'ha fet en els darrers anys. Una política monetària aplaudida per tothom sense pensar en les conseqüències, ja que aconsegueix que la borsa pugi, que es pagui menys per la hipoteca, que milions de persones puguin estar a casa cobrant sense treballar, que als jubilats se'ls apugi la pensió, que el sector públic s'incrementi i que persones d'altres països vulguin emigrar cap aquí, atrets pels serveis públics que s'ofereixen.
Ho volem tot i no pot ser. No vaig sentir cap crítica de cap partit, ni sindicat ni associació de consumidors queixant-se de les conseqüències de crear diners del no-res, ni de mantenir el tipus d'interès tan baix. És més, quan, com a resultat d'aquesta política monetària, apareix la temuda inflació, ningú assumeix la responsabilitat i es diu que la culpa és de Putin, el criminal.
Fa uns dies, el passat 23 de març, vaig quedar astorat pel que va dir el representant de la sucursal catalana d'un dels grans sindicats espanyols en una manifestació contra la inflació: si el banc central pot mantenir el tipus baixos que també limiti la pujada de preus. Si a Sánchez se'l pot acusar de mentider a aquest home ja no sé quin qualificatiu posar-li, perquè han estat els bancs centrals els causants de la inflació mantenint uns tipus d'interès artificialment baixos i amb la impressió constant de diners per mantenir l'economia i les borses.
Evidentment, no han abandonat el seu objectiu de mantenir baixa la inflació per maldat, però a part de Jesucrist, que va multiplicar els pans i els peixos sense més conseqüències, quan es multiplica de forma màgica la massa monetària es corre el perill que els diners valguin menys.
La inflació, que suposa la degradació de la riquesa dels estalvis de les classes mitjanes, és el preu que s'ha de pagar per la política monetària que s'ha fet en els darrers anys. Una política monetària aplaudida per tothom sense pensar en les conseqüències, ja que aconsegueix que la borsa pugi, que es pagui menys per la hipoteca, que milions de persones puguin estar a casa cobrant sense treballar, que als jubilats se'ls apugi la pensió, que el sector públic s'incrementi i que persones d'altres països vulguin emigrar cap aquí, atrets pels serveis públics que s'ofereixen.
Ho volem tot i no pot ser. No vaig sentir cap crítica de cap partit, ni sindicat ni associació de consumidors queixant-se de les conseqüències de crear diners del no-res, ni de mantenir el tipus d'interès tan baix. És més, quan, com a resultat d'aquesta política monetària, apareix la temuda inflació, ningú assumeix la responsabilitat i es diu que la culpa és de Putin, el criminal.
El Banc Central Europeu (BCE) ho té molt fàcil per acabar amb la inflació: pujar el tipus d'interès i acabar amb la compra de deute. Tanmateix, això ens portarà a una recessió i a l'enfonsament de les borses.