Ha passat el cap de setmana i amb ell l’emprenyada de veure com desapareixia del poble de Cambrils un testimoni de la seva història. No es pot viure empipat per sempre, però fets com els de la setmana passada queden gravats a la memòria.

Tenim un poble molt maco. Per sort s’ha sabut preservar, planificar i ordenar el territori, però la sort no ha sigut tanta en saber integrar la nostra història en el progrés i el desenvolupament de Cambrils. Vivim en una època en que la globalització ens unifica. Carrers, avingudes, parcs ... no són distintius dels pobles. Els seus «monuments» sí.

Hem perdut el Pòsit, les Basses, part de la Muralla, l'antiga Estació del tren... Una pena. Sort que hem conservat coses com la Torre del Port, el Molí de les Tres Eres, les Runes Romanes de la Llosa (no faltaria més) i altres elements importants. També s’ha salvat pels pèls la Cooperativa Agrícola que està en procés de reparació. Ens queda, al mig d’un passeig, la primera escola pública del municipi. Desitjo que no acabi com l'estació.

Les coses antigues no es destrueixen, pel que representen i perquè són la porta d'entrada, sobretot per a les noves generacions, al coneixement de la nostra història. Les coses antigues es restauren i s'adapten i s'integren als nous entorns. Això és el que es va fer amb la Torre del Port i ha esdevingut un dels símbols del nostre poble. Ara ens encanta a tots però ben segur que la gent de l'època la veien com una runa. Si no hi hagués hagut la sensibilitat de preservar-la primer i de restaurar-la després, ja veieu el que ens hauríem perdut.

Per això dono les gràcies a tots els consistoris que heu sigut sensibles a la conservació del nostre patrimoni. No és el cas de l’actual que s’ha mostrat arrogant i molt poc democràtic. En una qüestió en la que la gent del poble ha expressat opinions molt polaritzades, l'Ajuntament ha tirat pel dret i ha perdut l’oportunitat de practicar la democràcia fent una consulta vinculant. Llàstima.