Personalitat marinera
Moltes vegades hem de mirar què passa fora de casa per adonar-nos del que tenim aquí i no valorem. És llei de vida, però és un fet que ens ha de fer reflexionar. Que Cambrils és un poble mariner no és un descobriment i no planteja cap dubte. Aquesta afirmació no és excloent i no significa cap menyspreu per cap altra faceta sectorial de la població. Vull dir que afirmant el caràcter mariner de la localitat només subratllo quin és el tret fonamental de la seva personalitat actual.
Segurament us preguntareu a què treu cap aquesta mena de reflexió pseudofilosòfica sobre la nostra identitat que sallunya de la línia tradicional de les fanalades (perdó per haver fallat lúltim mes). No suposa un canvi destil, ni un trastorn de personalitat, només una altra manera darrencar sobre una qüestió que mhan suggerit un parell darticles de premsa sobre la voluntat dun municipi català per ressuscitar la seva personalitat pesquera. Convindreu que mhagi sobtat aquesta decisió dun poble per recuperar les seves arrels, potser no tan potents com les nostres, però que mhan fet pensar sobre la importància que li donen allí a aquesta qüestió i nosaltres no acabem de valorar prou el potencial que tenim en aquest terreny.
Aquesta població, eminentment turística com la nostra però amb menys habitants que nosaltres que ja en tenim trenta mil, sha adonat que amb el temps ha matat la seva tradició marinera per deixar pas a daltres aspectes més lúdics i enlluernadors que comporta el turisme. Amb els anys, la seva identitat marinera sha anat diluint fins apagar-se i quedar en un racó. Segurament no és una decisió predeterminada sinó que la pròpia evolució de la societat i de leconomia local han derivat cap aquesta situació, un mal que, de moment, a nosaltres no ens ha passat en aquestes proporcions; sí que hem comès alguns errors irreparables i algunes actuacions han desdibuixat una mica alguns dels nostres trets característics, però encara som lluny del que els passa a aquests compatriotes mariners.
Ara les seves autoritats endegaran un pla per repescar lesperit mariner de la vila, per preservar lúltim reducte pesquer i intentar recuperar part de la nostra història i de la nostra personalitat. assegura el seu alcalde, a qui li agradaria tornar a tenir per al seu poble la imatge que oferien les postals de lEscudo de Oro, on no hi havia cotxes, però sí barques, assegura la primera autoritat. Aquesta frase del reportatge és la que més em va motivar a escriure unes ratlles sobre la qüestió per remarcar que algunes actuacions no suficientment meditades, ni pensades, ni dialogades a fons entre les parts implicades, després comporten situacions irreversibles. Vull dir que per molts plans i molta bona voluntat que hi posin, hi ha situacions que no es poden canviar ni recuperar, ni amb tots els diners del món.
Repeteixo que a Cambrils estem lluny duna situació semblant, però això no vol dir que no haguem destar alerta i no haguem dactuar de forma contundent en la preservació, en el foment, en la sensibilització, en la divulgació de les nostres arrels marineres. Hi ha actuacions de ladministració i de les entitats el programa Encambrilat o la recuperació de les barques Marinera, Colomet i Teresa que van en aquesta direcció. Altres com la promoció de la galera o del peix mecànic també ajuden, però cal que sigui una constant clara i una prioritat ben definida.
Ells també volen recuperar una antiga barca, la Vinyet.
Segurament us preguntareu a què treu cap aquesta mena de reflexió pseudofilosòfica sobre la nostra identitat que sallunya de la línia tradicional de les fanalades (perdó per haver fallat lúltim mes). No suposa un canvi destil, ni un trastorn de personalitat, només una altra manera darrencar sobre una qüestió que mhan suggerit un parell darticles de premsa sobre la voluntat dun municipi català per ressuscitar la seva personalitat pesquera. Convindreu que mhagi sobtat aquesta decisió dun poble per recuperar les seves arrels, potser no tan potents com les nostres, però que mhan fet pensar sobre la importància que li donen allí a aquesta qüestió i nosaltres no acabem de valorar prou el potencial que tenim en aquest terreny.
Aquesta població, eminentment turística com la nostra però amb menys habitants que nosaltres que ja en tenim trenta mil, sha adonat que amb el temps ha matat la seva tradició marinera per deixar pas a daltres aspectes més lúdics i enlluernadors que comporta el turisme. Amb els anys, la seva identitat marinera sha anat diluint fins apagar-se i quedar en un racó. Segurament no és una decisió predeterminada sinó que la pròpia evolució de la societat i de leconomia local han derivat cap aquesta situació, un mal que, de moment, a nosaltres no ens ha passat en aquestes proporcions; sí que hem comès alguns errors irreparables i algunes actuacions han desdibuixat una mica alguns dels nostres trets característics, però encara som lluny del que els passa a aquests compatriotes mariners.
Ara les seves autoritats endegaran un pla per repescar lesperit mariner de la vila, per preservar lúltim reducte pesquer i intentar recuperar part de la nostra història i de la nostra personalitat. assegura el seu alcalde, a qui li agradaria tornar a tenir per al seu poble la imatge que oferien les postals de lEscudo de Oro, on no hi havia cotxes, però sí barques, assegura la primera autoritat. Aquesta frase del reportatge és la que més em va motivar a escriure unes ratlles sobre la qüestió per remarcar que algunes actuacions no suficientment meditades, ni pensades, ni dialogades a fons entre les parts implicades, després comporten situacions irreversibles. Vull dir que per molts plans i molta bona voluntat que hi posin, hi ha situacions que no es poden canviar ni recuperar, ni amb tots els diners del món.
Repeteixo que a Cambrils estem lluny duna situació semblant, però això no vol dir que no haguem destar alerta i no haguem dactuar de forma contundent en la preservació, en el foment, en la sensibilització, en la divulgació de les nostres arrels marineres. Hi ha actuacions de ladministració i de les entitats el programa Encambrilat o la recuperació de les barques Marinera, Colomet i Teresa que van en aquesta direcció. Altres com la promoció de la galera o del peix mecànic també ajuden, però cal que sigui una constant clara i una prioritat ben definida.
Ells també volen recuperar una antiga barca, la Vinyet.