Opinió

IES Cambrils. 25 anys, els primers. Compromís amb l’ensenyament públic

Vaig tenir la sort d’incorporar-me l’any 1991 a l’equip docent de l’Institut de Batxillerat de Cambrils; el professorat acomiadava els barracons, símbol d’una llarga etapa de lluita reivindicativa, de torns de matí i tarda, d’anades i vingudes d’un costat a l’altre de la riera amb mapes, llibres, papers, il·lusions…Tothom estava content amb el nou edifici, eren les vigílies de l’any olímpic. Ja era hora de tenir un centre amb cara i ulls.

La història havia començat anys enrere quan es va aconseguir oferir estudis de batxillerat sense haver d’anar a Reus o Tarragona; tota una fita per a un poble acostumat a identificar l’ensenyament amb els Hermanos o les Hermanes.

Assolir això va ser tot un èxit i, malgrat la precarietat de mitjans, una colla de professionals engrescats van consolidar uns estudis de BUP i COU a la nostra vila. Amb la transició democràtica, hi va haver una voluntat clara de dignificar l’ensenyament públic, una eina cabdal per garantir la igualtat d’oportunitats; en aquest context de consciència cívica cal entendre el sorgiment del nostre centre. L’any 1982 donava els primers passos l’Institut de Batxillerat Cambrils.

Han anat passant els anys i la comunitat educativa s’ha trobat amb canvis continuats en el món educatiu que han significat més d’un maldecap considerable. Malgrat tot, l’IES continua reivindicant-se com un marc privilegiat on l’alumnat té garantit un batxillerat de qualitat. El centre ofereix un ample ventall de possibilitats que preparen l’alumnat per desenvolupar-se amb èxit en el món universitari i els graus professionals de segon cicle.

Tanmateix, l’IES no es limita a impartir continguts, sempre ha estat sensible a tota classe d’iniciatives formadores: sexualitat, educació vial, alimentació saludable, prevenció de drogues, sostenibilitat ambiental, integració… Fins i tot, acreditats professors universitaris de Barcelona, com el Dr. Arcadi Oliveres o el Dr. Antoni Segura, han fet repetidament un forat en les agendes per acostar els grans temes actuals a la jovenalla: globalització, guerra d’Iraq… Un dels moments més intensos d’aquestes activitats la va protagonitzar un supervivent dels camps d’extermini nazi, l’entranyable Antoni Roig de l’Amical de Mauthausen; un home menut i de cabells blancs que només amb la força de la seva paraula i del seu testimoni va fer saltar llàgrimes de coratge a més d’un.

Personalment, una de les satisfaccions més grans que he tingut com a professor de l’IES Cambrils és trobar-me amb antics alumnes que han assolit uns estudis universitaris i que reconeixen la nostra tasca. Polítics en actiu, informàtics, professores, periodistes, advocats, empresaris, enginyers, metgesses, infermeres, fisioterapeutes, mestres, músics… van confiar-nos la seva formació. Fins i tot, actuals companys de feina, com en Joan Palomo o José Antonio González, havien estat alumnes dels temps mítics dels barracons. Malgrat les dificultats i els contratemps quotidians, el mot amable de tants i tants exalumnes ho compensa amb escreix.

A desgrat d’alguns discursos recurrents i tendenciosos, la millor garantia per assegurar una societat plural i oberta és apostar per l’ensenyament públic de qualitat. Després de vint-i-cinc anys l’IES Cambrils vol continuar sent un marc escaient que permeti un desenvolupament integral per a les futures generacions de cambrilencs.