Llibres i discurs institucional
Els que gaudim dels llibres, i encara més si parlen de Cambrils, hem viscut un any replet de publicacions institucionals, tant llibres pròpiament dits com prospectes de tota mena, tots a iniciativa de lAjuntament. Entre el redemunt de fulletons i guies, destaca la Guia de serveis de Cambrils, un producte molt estès en moltes localitats que es reparteix periòdicament de franc a tots els veïns. Les guies ciutadanes ordenen, segons una classificació fixada, tots aquells serveis públics que ofereix una ciutat. En aquest sentit, són molt útils per als ciutadans i els visitants, i cal celebrar que se nhagi elaborat una per a Cambrils. Fullejant aquesta guia mhe adonat de detalls que traeixen les presses amb què la deuen haver fet: diversos errors ortotipogràfics i alguna dada poc contrastada. Mhe aturat a les primeres pàgines, on parla dels símbols de Cambrils. Mha sorprès que hi anomenessin les Cambrillanes com a postres típiques. No estic segur que un producte ideat per a un concurs lany 2004 pugui considerar-se prou típic... També mha cridat latenció que lil·lustre Gimbernat i Arbós (han escrit Arbos) fos un filòsof, quan resulta que era cirurgià (han escrit cirugià) de fama internacional.
La sisena legislatura democràtica va començar amb lobra col·lectiva Cambrils: retrat amb paraules, un llibre ben peculiar, mentre que darrerament hem tancat un cicle intens de producció editorial. Em refereixo a la trilogia bibliogràfica publicada per lAjuntament i editada per Arola Editors. Aquests tres llibres, amb títols tan sensibles com La mar, la terra, la taula, Espais per a la calma i Una història, una mirada, responen a un tipus de producte editorial destinat a la promoció, pensat per regalar, de gran qualitat visual, però de continguts més aviat pobres. Aquests llibres fan un paper excel·lent de divulgació, però els seus textos i fotografies susciten lautocomplaença. La trilogia cambrilenca es recrea en els tòpics i manté vells conceptes que potser haurien de ser revisats. Reprodueixen un discurs oficial sobre el nostre territori i no nexploren les alternatives. Com a productes intel·lectuals que són, contribueixen a la sacralització de la imatge de Cambrils que hem creat interessadament i sembla que vulguin donar el vistiplau a una determinada gestió municipal. En les fotos veig molts elements fràgils i no puc deixar de pensar fins quan perduraran els paisatges, els cultius, les arquitectures, les postals... Es tracta duna actualització, amb més bon gust, daquell opuscle sobre Vilafortuny que va escriure el promotor immobiliari Francesc Curt fa quasi trenta anys? Algú gosarà dencarregar mai una obra que traci levolució del nostre municipi des de sòlids arguments teòrics? Quan es produirà el pas del debat sobre lessència de la nostra identitat de les files polítiques als rengles intel·lectuals? No hem de perdre de vista que qualsevol qüestió daquesta mena fa tremolar tota persona ben posicionada, però cal no oblidar que per a allò que menys hauria de servir un intel·lectual és per acontentar la seva audiència, com deia el pensador palestí Edward Said.
No hi ha dubte que el projecte de la trilogia cambrilenca sha deixat en mans de professionals. Malauradament, el procés editorial complet que passa qualsevol llibre no es contempla per als llibres més acadèmics, aquells que sescriuen des de la reflexió i lestudi. Em refereixo, sobretot, a les publicacions de la Beca de Recerca. Per estalviar quatre duros, aquests llibres no passen per leditorial i són enviats directament a la impremta, amb funestes conseqüències en la qualitat final del producte. Aleshores, els seus autors, sovint locals, i els seus lectors no poden gaudir dun llibre a lalçada dels que publiquen altres localitats.
La sisena legislatura democràtica va començar amb lobra col·lectiva Cambrils: retrat amb paraules, un llibre ben peculiar, mentre que darrerament hem tancat un cicle intens de producció editorial. Em refereixo a la trilogia bibliogràfica publicada per lAjuntament i editada per Arola Editors. Aquests tres llibres, amb títols tan sensibles com La mar, la terra, la taula, Espais per a la calma i Una història, una mirada, responen a un tipus de producte editorial destinat a la promoció, pensat per regalar, de gran qualitat visual, però de continguts més aviat pobres. Aquests llibres fan un paper excel·lent de divulgació, però els seus textos i fotografies susciten lautocomplaença. La trilogia cambrilenca es recrea en els tòpics i manté vells conceptes que potser haurien de ser revisats. Reprodueixen un discurs oficial sobre el nostre territori i no nexploren les alternatives. Com a productes intel·lectuals que són, contribueixen a la sacralització de la imatge de Cambrils que hem creat interessadament i sembla que vulguin donar el vistiplau a una determinada gestió municipal. En les fotos veig molts elements fràgils i no puc deixar de pensar fins quan perduraran els paisatges, els cultius, les arquitectures, les postals... Es tracta duna actualització, amb més bon gust, daquell opuscle sobre Vilafortuny que va escriure el promotor immobiliari Francesc Curt fa quasi trenta anys? Algú gosarà dencarregar mai una obra que traci levolució del nostre municipi des de sòlids arguments teòrics? Quan es produirà el pas del debat sobre lessència de la nostra identitat de les files polítiques als rengles intel·lectuals? No hem de perdre de vista que qualsevol qüestió daquesta mena fa tremolar tota persona ben posicionada, però cal no oblidar que per a allò que menys hauria de servir un intel·lectual és per acontentar la seva audiència, com deia el pensador palestí Edward Said.
No hi ha dubte que el projecte de la trilogia cambrilenca sha deixat en mans de professionals. Malauradament, el procés editorial complet que passa qualsevol llibre no es contempla per als llibres més acadèmics, aquells que sescriuen des de la reflexió i lestudi. Em refereixo, sobretot, a les publicacions de la Beca de Recerca. Per estalviar quatre duros, aquests llibres no passen per leditorial i són enviats directament a la impremta, amb funestes conseqüències en la qualitat final del producte. Aleshores, els seus autors, sovint locals, i els seus lectors no poden gaudir dun llibre a lalçada dels que publiquen altres localitats.