Arriba el fi de curs!
Com fer front a lesprint de final de curs sense que ens agafi el tren? Potser ja és massa precipitat fer de forma ordenada i adequada tot el que no shagi fet fins ara, però el més important és que malgrat tot no ens desanimem i aprofitant la malentesa motivació de final de curs, puguem donar recursos per fer, amb aquells que no han fet, viure una experiència positiva. És a dir, lésser humà és animal de costums, acostumem a fer sempre coses semblants, només davant les possibles conseqüències negatives podem fer lesforç per canviar, però en principi al nen que està acostumat a fracassar no li causa tan maldecap com a aquell que no ho està. Per què? Doncs perquè aquesta sensació és coneguda per ell. I aquest és lobjectiu que podem tenir en aquesta recta final en què poc podem fer. Fer que un nen pugui viure fruit del seu esforç a una sensació de gratificació final i no només de laprovat sinó del gaudir de la feina ben feta, no té preu. Pot assentar un precedent que podrà recordar en ocasions futures, tindrà un punt de referència al qual poder fer esment com a educadors per fer prendre consciència de la sensació de confort, tranquil·litat i seguretat en un mateix i en els altres perquè fem el que cal. Qui no ha tingut aquesta sensació? Segur que tothom recorda aquell treball amb els amics que va quedar tan guai, o tot el que vam aprendre amb aquell profe daquell tema que semblava ser tan poc interessant
Això és el que busquem, que pugui gaudir malgrat la pressió de final de curs, perquè poc es pot recuperar, però sí podem plantar una futura llavor que sí podrem aprofitar si arrela i acaba florint.