Amb un vers d'un poema, com en un ritual, brindaven Denys Finch Hatton (Robert Redford) i Karen Blixen (Meryl Streep) en la pel•lícula "Out of Africa". El brindis, que en la versió espanyola es va traduir com: «‹Por la cándida adolescència›», és en anglès: «‹rose-lipped maidens, light foot lads›» (alguna cosa així com: «noies de llavis rosats, nois de peus lleugers»). Es tracta d'un vers del poema "With rue my heart is laden" ("El meu cor està ple de recança") d'A. E. Housman, un dels autors preferits de Hatton, l'amant de la baronessa Von Blixen.

El poema suggereix la innocència que encara es conté en el cor del preadolescent; la ingenuïtat amb la qual entra en aquest tram del camí i que irremeiablement anirà deixant enrere seu, com engrunes de pa assenyalant un camí de tornada que no recorrerà.
L'adolescència és un període que a tots ens produeix cert estat d’enrenou. Als pares perquè sabem que és un tram tant complicat com important i als fills perquè es troben en una situació desconeguda que els allunya de tot el viscut fins llavors.

El cos, igual que dins una crisàlide, es transforma a poc a poc i la ment ha d'aprendre a adaptar-se a aquests canvis físics. La infància s'escapa com vent entre els dits i en el seu lloc apareix un bosc ple de sendes, cadascuna d'elles amb un destí diferent. Tot un món bull al seu voltant, oferint noves emocions i experiències. De cop es dibuixa un paisatge inimaginable ben atapeït de laberints.
Sentint-se diferent dels altres intenta estimar-se, però el confonen totes les contradiccions d'aquesta edat: desitja ser més gran, però vol que li consentin com si fos nen. Sent la més explosiva alegria i la més intensa solitud. S'enfada amb la societat, però vol pertànyer-hi. No troba el sentit a res mentre defensa que tot té sentit. Unes vegades camina com caminant sense brúixola, i altres convençut de la sendera que ha triat. Creu que tot gira entorn d'ell i al mateix temps se sap expulsa’t del centre de l'univers, descarta al matí el que va assegurar com a vàlid la tarda anterior. Viu al mig d'un remolí d'emocions perquè res no és consistent en aquesta etapa a excepció d'una força interna que creix i corre i crema en el seu cos i en la seva ànima, molts cops se sent lleig i estrany per fora i per dins.

A l'adolescent li interessa el prohibit, el desconegut, el silenciat. Busca l'aventura agafada de la mà dels seus amics, amb els quals intenta saltar els rierols encara que li semblin massa amples. Amb ells descorre el vel de les primeres vegades omplint-se d'un nou significat de la paraula ‹amistat›. Amb ells es beu la vida.
Descobreix que li creixen ales i desitja volar amb elles, té ganes de besar, saltar, ballar, riure i cantar cançons que quedaran per a sempre en el seu imaginari...
És un temps de creure en cants de sirena, que és or tot el que lluu; de donar pes al que no pesa i de treure-li importància a l'important. Temps de tornar de l'inrevés la lògica del temps. Una edat per a creure en utopies i defensar-les amb absoluta convicció; de rebutjar les normes dels pares, de tornar-se rebel en defensa pròpia, perquè és llei de vida i toca voler aconseguir l'impossible.

És l'edat de portar el cor a la mà, amb batecs valents o espantats. D'equivocar-se per a aprendre, i de plorar, amagat dels adults, per les primeres distàncies, decepcions o incomprensions. Temps de sentir l'atracció del sexe i de lliurar-se al primer petó, al primer amor. I enamorar-se, intensament.

Com diuen els versos de Housman... és temps de roses que floreixen i de peus lleugers que corren…
Adolescència. Mirada atabalada davant dels dubtes, pors, vergonyes, errors i desitjos, que no pot veure els bassals fins que no es fiqui en ells.
I... per si tot això encara no és prou feinada, i abans no surti d'aquest caos hormonal, se li proposa de triar un futur per a quan sigui adult, un adult que li és un complet desconegut.
Així és la intensa i càndida adolescència.