Ara farà dos anys que per circumstàncies temporals vaig anar a viure a la vila. Des del primer moment em va agradar sentir tocar quarts i hores, em van agradar els carrerons antics plens de vida quotidiana, el moviment de les botigues, les salutacions de la gent que es coneix de tota la vida, la sensació de trobar-me amb un lloc encara genuí. Vaig saber des del primer moment que em sentiria a gust en aquest barri de Cambrils.

Amb els set tocs del campanar de l’església de Santa Maria, la vila obre els ulls mentre la Mary aixeca puntual les persianes de la botiga. Els primers veïns matiners ja s’esperen a la porta i ella a cada un li dóna el bon dia… i…a poc a poc, com sempre, comença una agradable rutina.

Alguns s’asseuen a les tauletes per prendre un primer cafè amb conversa que tan bon gust els deixa. I, mentre altres entren, saluden i agafen el pa, a les tauletes s’enceta potser una tertúlia, es desgranen notícies d’aquí i d’allà, o peten rialles amb velles anècdotes o històries poc conegudes.

La Mary, darrere el taulell, embolica un entrepà amb un somriure. Sap el que voldrà cada un dels seus parroquians, escull el croissant més o menys torrat o la barra de vinya, escalfa la llet i serveix el tallat amb la mateixa atenció que una mare ho faria. Omple i buida safates, va i ve de darrere la rebotiga, obre el forn, posa el pa i el treu ben cuit, escolta i respon si algú li pregunta… a prop ja té preparat el tros de pa sec per la Mel o el Tango que segur que passen i la saluden.

La gent del barri entra i surt. Puntuals als seus rellotges cadascú recull el que necessita, es barregen converses i edats, cafès i moltes coses viscudes. Allà al forn la gent presta atenció als altres i a allò que es diuen. Si escoltes bé sents bategar el cor de la vila.

És més que una botiga, és un lloc acollidor que et fa sentir a casa sense que ningú ho digui. La Mary, sempre enfeinada, va posant caliu, un gest o una paraula mentre dóna el canvi o recull una taula, sense ni ser conscient del molt que valen aquests detalls que ella regala. Fa temps que m’hi fixo que tots li pronuncien el nom amb estima.

Al forn del carrer de les Creus fa anys que els parroquians teixeixen una xarxa que sembla invisible però és d’un fil fort fet amb l’agulla que la Mary els brinda.