Avui, amb dos dies de retard, s'ha acabat  aquesta macro-farra que s'han muntat amb l'excusa del clima allà a Egipte, enmig del no-res, i ho han fet gairebé sense cap acord que pagui la pena.

A un lloc on la única manera de sobreviure-hi és tancat en edificis amb aire condicionat hi han anat milers de persones de tot el món, en avió lògicament, de línia però també en centenars de privats, que han cremat moltíssimes tones de combustible -aquest no deu contaminar- per discutir interminablement i acordar que l'any que ve en tornaran a parlar a un altre lloc remot, també ple de luxes i també cremant combustible fòssil.

Veient els inevitables reportatges d'aquests dies m'ha vingut moltes vegades al cap la pregunta que atribueixen a Josep Pla en arribant a Nova York i veure les lluminàries de Manhattan: "i això qui ho paga?". Doncs això, qui paga aquesta festa?. I jo n'hi afegiria una altra: quants i qui són els que en viuen, i molt bé, d'això?.

I mentrestant la gent del carrer cada dia amb més problemes per poder utilitzar els nostres sovint modestos cotxes, no sigui que...