Ja fa uns mesos que, d’alguna manera o altra, amb els amics sempre acaba sortint el mateix tema sobre la taula: què passa a Cambrils amb l’habitatge?

Aquest maig faig 25 anys i em trobo en aquell moment incert de la vida. Alguns dels meus amics fa un parell d’anys que estan treballant de lo seu amb contractes indefinits, altres acaben de començar en algun projecte, d’altres salten de feina a feina com poden, algú ja pensa a casar-se i n’hi ha d’altres que encara estan acabant d’estudiar. Però, fa o no fa, tots acaben de passar recentment pel procés de buscar pis i independitzar-se, la majoria a Cambrils. I què coi, jo també vull, clar que sí; i qui no vol marxar de casa als 25 anys?

Les seves experiències no animen, per ningú ha sigut fàcil. Situacions complicades, desencants, moltes dificultats i, sobretot, molta paciència.

Així és com començo el llarg i dur camí de buscar pis a Cambrils. I penso que és prou important tot allò que em trobo pel camí, allò que veig o he de tenir en compte com per deixar-ho per escrit i compartir-ho amb la resta de cambrilencs. Ens trobem en una situació molt diferent de la que es van trobar els nostres pares, segur; Cambrils ha canviat, i molt, i és interessant veure i entendre com i per què afecten aquests canvis. Però també, i sobretot, perquè crec que és important posar sobre la taula i parlar públicament d’un dels principals problemes de la ciutat.

Per què un pis de lloguer? És evident, la gran majoria de joves no disposem de suficients diners ni optem a un aval financer per plantejar-nos una hipoteca, i segurament tampoc tenim l’estabilitat econòmica ni laboral per voler-ho.

Hi ha factors com el preu, la zona, la titularitat o la pressió turística que afecten l’estructura i l’oferta del mercat immobiliari de lloguer de Cambrils. En faig una breu revisió.

Gran part dels pisos de lloguer que s’ofereixen a Cambrils són de lloguer temporal, de setembre a maig (a molt estirar!), perquè durant la resta de mesos es lloguen pel doble o triple de preu a la setmana. Sí, sí, a la setmana. Ideals per a estudiants i professors, en diuen.

Els principals serveis públics de la ciutat estan centralitzats al nucli de la població, al voltant de la riera d’Alforja, que és també on viu la majoria dels habitants de Cambrils; tot i això, la gran part de l’oferta de pisos de lloguer es troba als barris dels afores, lluny del centre.

Cambrils és una de les 12 poblacions del Camp de Tarragona amb igual o més places turístiques que habitants. De fet, a Cambrils la relació és d’un per un, una plaça turística registrada per habitant, sense comptar les no registrades. La ciutat compta amb més segones residències (13.000) que primeres (12.000), i 5.000 habitatges buits. L’oferta turística no para de créixer mentre que la permanent s’estanca. I no només això, cada cop hi ha més pisos a Cambrils en mans de fons voltors i grans tenidors, ara mateix en són 327, dels quals 244 estan buits. Per no parlar del parc públic d’habitatge, que és escàs, o gairebé inexistent.

Finalment, la diferència que hi ha entre els sous dels joves i els lloguers és exagerada. Es publicava aquesta setmana que els joves a Barcelona han de destinar un 85% del seu sou a pagar el pis, i fora de Barcelona el 65%, quan es considera estrès financer elevat i totalment desaconsellable destinar més d’un 30% del sou al lloguer. A Cambrils la mitjana de preu del lloguer és superior als 600€/mensuals. Només un 17% dels joves que tenien intenció d’independitzar-se ho van poder fer el 2021 a Catalunya, tenint en compte que molts ho fan en pisos compartits. A més, la mitjana d’edat cada cop puja més, que es situa ara vora els 30 anys. Les ajudes de l’administració són ineficients, només cal veure la diferència entre la quantitat de Bo Jove que es van sol·licitar i els que es van concedir, molt elevada.

Podria presentar més dades o centrar-les al poble, si no fos que moltes són inaccessibles o inexistents, perquè sí que comptem amb una Oficina Local d’Habitatge, però es dedica a temps complet a gestions administratives, no dona per més, perquè des de l’Ajuntament no s’ha apostat per una atenció real a l’habitatge, ni ha considerat la necessitat de disposar d’una anàlisi de la situació habitacional a Cambrils que permetria poder dissenyar polítiques públiques útils per a la població, tenint en compte que és una de les principals preocupacions dels joves.

Òbviament, aquests problemes no només els trobem a Cambrils. La crisi al mercat de lloguer immobiliari és un fenomen a escala europea, m’atreviria a dir que global. Sobretot compartim experiències i influències similars amb moltes de les grans capitals, com Barcelona, i amb la majoria de petites ciutats i pobles que reben una gran pressió i quantitat de turisme, zones costaneres com la Costa Daurada, la Cerdanya amb les segones residències, o fins i tot el Priorat amb el turisme rural.

I sé que tampoc és una cosa només de joves, és una qüestió de tota la societat, perquè no som els joves els únics que accedim al mercat de lloguer. És una situació realment dramàtica, l’habitatge afecta molts altres aspectes de la nostra vida, de fet condiciona en gran part la nostra vida. Garantir el dret universal a un habitatge digne hauria de ser prioritat de tota govern.

Bé, continuaré tractant aquests temes més a fons pròximament. No us enganyaré, estic segura que la meva experiència i formació professional com a antropòloga urbana hi influeix, però pretenc, per sobre de tot, proposar un relat sincer com a jove cambrilenca, com ho som tants.