Parlàvem dels productes que ens dóna l’hort; un dels que potser en coneixem més varietats, i no pas perquè siguin autòctons de casa nostra, són els fruits. Com el seu nom indica són el producte fecundat que ofereix la planta, el seu mai millor dit fruit. Aquest es caracteritza per la seva carnositat, més o menys sucosa, i sobretot per les seves llavors, que normalment són comestibles. En els majestuosos mercats les parades més impactants són les de les verdures, per la quantitat de colors, tamanys i formes d’aquests tresors de l’horta. Avui en dia hem incorporat a les nostres dietes fruits que van ser portats de l’Índia, l’Amèrica Llatina o del continent africà.

Aquest és el cas de l’albergínia, originària de l’Índia, on es consumeix de fa més de 2.500 anys; també s’utilitza com a medicina per al tractament de la diabetis. Els àrabs la van introduir a Espanya durant la dominació i més tard els espanyols la van portar al nou món. Podem trobar-la allargada, rodona, en forma de pera i mini amb el seu color vi característic, encara que podem trobar l’albergínia blanca o la tailandesa, varietat rodona i verda. La seva carn, d’un blanc trencat, s’enfosqueix en contacte amb l’aire. La seva pell és comestible i s’hi concentren grans quantitats de potasi. Hem de agafar peces teses i consistents, i evitar les que tinguin taques marronoses o que siguin flonges. És recomanable consumir l’albergínia cuita, perquè conté una substància amarga que irrita les membranes mucoses del tub digestiu que s’elimina usualment quan la deixem salada una estona abans de cuinar.

Del nou món van arribar espècies com la tomaca i el pebrot. La tomaca va ser considerada verinosa durant molt de temps, per una varietat que es diu tomatillo originària de Mèxic, que està recoberta per una membrana de color daurat i que no és comestible. Avui la tomaca és un dels fruits més versàtils, amb incomptables varietats com pot ser la tomaca rodona anomenada “canària”, la de pera (amb aquesta forma característica), la de penjar (més allargassada i més sucosa), la verda d’amanida, les del Benach o les de Montserrat de gran qualitat, les petites tomaques cirera o cirerols (cherry) i fins i tot les tomaques grogues, entre d’altres. Les tomaques són molts delicades, qualsevol cop o pressió les malmet. Si n’hem de consumir al moment, ens convé triar-ne de madures, però si han d’estar a casa un parell de dies, millor que la seva polpa sigui ferma.

El pebrot és originari del Perú, on era conegut des de fa més de 7.000 anys. Es caracteritza per la seva capsaïcina, que és un estimulant de la circulació que fa augmentar el ritme cardíac i a l’hora provoca suor. Ens permet combatre la calor i ens ajuda en la digestió, és per això que s’acostuma a utilitzar acompanyant menjars pesats. Al nostre mercat podem trobar-ne dels que tenen un gust dolç, com el pebrot vermell morrut (morron), el verd i el groc (més o menys del mateix tamany), l’allargassat pebrot verd italià i els picants (curiosament tenen una estreta relació amb el tamany), els del piquillo, els de Padrón, el bitxo, la nyora, el chayote, de Caiena o el clàssic jalapeño mexicà, aquests darrers potser els podríem considerar espècies.

La calor ens demana productes refrescants i què millor que buscar-los a l’hort més proper!