Hi havia un poble amb un desig irrefrenable de llibertat que tot d'una es va posar en marxa; els polítics es van posar al davant de la gent tot fent-los creure que eren dels seus. La realitat, però, era molt diferent; i ara, passats uns anys, comencem a veure més i més clar que els polítics es van posar al davant perquè el moviment no els passés pel damunt,  per controlar-lo i, si hi havia possibilitat, per desactivar-lo des de dins.

Hi va haver un moment en que tots creiem a ulls clucs en els presos, exiliats i polítics independentistes; ara molt poca gent hi creu, com no sigui d'una manera molt i molt crítica i això que encara, pel que sembla, "de la missa no en sabem ni la meitat".

Hi ha un degoteig d'informacions que van aclarint molts dubtes i "posant llum a la foscor", que n'hi ha, i molta, al voltant dels fets d'aquells anys i especialment d'aquells dies d'Octubre del 2.017 i dels posteriors a la sentència del Suprem. Ara es va veient la magnitud colossal de la mentida: que si estructures d'estat, que si de la llei a la llei... res de res, van enviar-nos a l'escorxador i ens van deixar als peus dels cavalls mentre ells es feien fonedissos. Falsos.

Necessitem, el país necessita, una nova fornada de líders sense motxilles, sense deutes, i sense pactes amb l'estat espanyol per fer una nova i definitiva empenta i plantar-nos a la independència.