Plató, un dels puntals imprescindibles de la tradició filosòfica occidental, establia en un famós relat els complexos mecanismes del coneixement. Era el mite de la caverna. Un pobre home lligat de mans i peus dins d’una cova només tenia constància de l’exterior per mitjà d’unes ombres que es projectaven a la paret. Tant es va acostumar a aquell pàl·lid reflex, que l’infortunat presoner va acabar considerant que allò era tota la realitat.

Segons el filòsof, un dia va quedar lliure dels lligams que l’empresonaven i va sortir cap a l’exterior de la cavitat. La llum li encegà els ulls; el món exterior: cases, arbres, animals... no tenia res a veure amb la realitat que ell s’havia anat construint a base de temps de contemplar només ombres. La paradoxa del relat es troba en la reacció que va tenir l’antic presoner davant un món que el disgustava; ell preferia la seva realitat humida, fosca i boirosa. Tan desplagut es va trobar, que corregué a tancar-se a la cova on se sentia convençut, segur i feliç.

Què diria el genial deixeble de Sòcrates si, des de les altures de l’Olimp, tingués ocasió d’escoltar algunes emissores de Madrid, determinats espais televisius i no pocs diaris? Fa una colla d’anys que tota aquesta caterva de mitjans desinformatius es dediquen a projectar sobre la realitat de Catalunya una esperpèntica ombra amanida d’odi i visceralitat. La grollera representació caricaturesca (insolidaris, gasius, anorreadors del pobre castellà...) projectada i amplificada per una colla de mass media ha quallat força en una opinió pública aclofada dins la cova dels prejudicis i del simplisme. Fins a tal punt, aquesta reiteració ha assolit èxit que prefereixen ignorar la realitat. Com a molt s’acaba dient de manera displicent allò tan amanit de “bueno, pero tu no pareces catalán”.

No ha d’estranyar-nos que, de manera enginyosa, algú decidís agrupar aquesta escudella indigesta de mitjans “messetaris” (La Razón, Cope, ABC, Onda Cero, El Mundo, etc.) batejant-los com “la Caverna”. Segurament el gran pensador, autor dels Diàlegs, tindria un ensurt si captés els brams diaris de Don Federico Jiménez Losantos o les animalades pseudohistòriques d’un César Vidal, autor d’un llibre molt rigorós titulat: España frente al Islam: de Mahoma a Ben Laden.

Plató va morir fa 2.352 anys, però encara avui es preferix l’error a la veritat, la foscor de la manipulació a l’evidència dels fets inqüestionables. Passejant per Salamanca, enmig de la magna manifestació en defensa de la “unidad del Archivo” fa uns quants dissabtes, el gran pensador d’Atenes assenyalaria amb tristesa com la Caverna està més viva que mai.

Afegitó: Plató considerava que els intel·lectuals havien de liderar el govern de la república, pero no pensava en els brillants pensadors de casa nostra tipus Boadella, dignes epígons casolans de la impagable Caverna madrilenya. A Atenes va crear una Acadèmia, centre innovador per formar les futures generacions de ciutadans. A Espanya, el pobre Plató ho tindria cru, perquè ací l’única acadèmia d’èxit va ser la d’OT.