Fa un parell de dies a una amiga li han canviat l'avisador del servei de teleassistència perquè l'ajuntament té un nou operador, una empresa de Madrid(!), em va passar la documentació; les proves de la instal·lació va ser en castellà, li van dir que durant el dia normalment l'atendrien en català (ves a saber) però que de nit seria en castellà perquè responien des de Valladolid(!!). Imaginem-nos una àvia o un avi que viu sol (són qui usen aquests serveis), que de matinada s'ha d'aixecar a fer una necessitat i cau, o que té qualsevol problema de salut; truca, i l'atenen en una llengua que no és la seva; és aberrant, en entendre's bé o no en una situació així li pot anar la vida.

Les administracions s'amaguen darrere la llei de contractacions estatal; i dic "s'amaguen" per no dir coses pitjors. Si demà un ajuntament necessita treure a concurs un servei que hagi de ser prestat, per la raó que sigui, en alemany, en francès, o en xinès mandarí, així ho posarà en el plec de condicions del concurs i no crec pas que cap llei ni cap norma administrativa, per "españoles" que siguin, li ho impedeixin; perquè no posen doncs la condició de parlar català?.

Per un cas similar em queixava fa poc de que això era una demostració de mentalitat mesella; no sé si amb aquest darrer cas damunt la taula no es podria qualificar, i ja sé que és molt fort, de "deixadesa criminal."

P.S. En reunió conjunta de l'ANC, el col·lectiu d'Àvies i Avis i del grup impulsor del CxR d'ahir dia 1 de juny, es va considerar que el tema era prou greu com per parlar-ho amb les màximes autoritats municipals i es va acordar que una vegada estés constituït el nou consistori es demanaria una entrevista amb l'Alcalde per exigir la inclusió del català com a llengua de resposta d'aquest servei a qualsevol hora, i si això no fos possible, la rescissió del contracte per contractar el servei amb una empresa que pugui prestar-lo en la llengua del país.