Per fer d’alcalde, primer has de ser-ne. I la llei electoral diu que si una majoria de regidors es posen d’acord per votar un candidat a l’alcaldia, aquest candidat es proclama alcalde. En cas que cap candidat compti amb una majoria de vots favorables, es proclama alcalde el candidat de la llista més votada.
En el cas de Cambrils, la majoria de regidors s’han posat d’acord per fer alcalde Alfredo Clua. I, per tant, l’alcalde serà Alfredo Clua. De fet, és la manera habitual de ser proclamat alcalde i de fer govern. L’excepció, de fet, és que la llista més votada governi en minoria.

Aquesta és la manera de ser alcalde i pretendre deslegitimar-la, quan ni les urnes t’han donat una majoria, ni has trobat prou socis disposats a formar part d’un govern dirigit per tu, és fer trampes o fugir cap endavant: quan un es presenta a unes eleccions accepta les regles que regulen la representació i la formació de majories per governar. Això, evidentment, no vol dir que t’hagi de fer cap gràcia que, sent la llista més votada, no puguis ser alcalde de Cambrils. El més lògic seria trobar un o dos socis minoritaris per formar govern: si no els trobes, però, en lloc de proferir queixes i amenaces, el més lògic seria preguntar-te com és que només les forces més reaccionàries volen asseure’s en un govern presidit per tu.

Sigui com sigui, som aquí. A punt d’encetar un cicle que ha de ser vital per construir i transformar Cambrils: per projectar la ciutat del futur i guanyar vida i prosperitat. Els canvis sempre han d’obrir-se camí en un mar de resistències, fins que ens atrevim a navegar-hi. Tenim quatre anys per endavant. Quatre anys perquè el govern faci la feina que li han encomanat els electors i perquè l’oposició faci la que li toca. I precisament, perquè tots tenim una feina encomanada i totes dues són igual de necessàries, cal conservar els ponts i les formes. Només així treballarem centrats en els interessos de la ciutat i dels seus ciutadans i ciutadanes; i no en les nostres contingències.