Pels antics grecs, la política era l’activitat social i organitzativa de la ciutat, llavors anomenada polis, un concepte ètic que situava molt per damunt de qualsevol altra competència que tingués a veure amb l’ordenació de la convivència humana. Aquesta visió iniciàtica ha canviat molt des de llavors.

Quan Maquiavel, fa cinc segles, va escriure “El Príncep”, no crec que pensés que les seves tesis tinguessin tan bona acollida a dia d’avui. Per ell, l’exercici de la política consistia en conquerir i mantenir el poder sense tenir en compte ni la ètica, ni la moral ni el bé comú. Tota estratègia consistia en administrar i retenir el poder polític com un objectiu en sí mateix i a qualsevol preu, fent ús d’aquell aforisme tant pervers segons el qual “el fi justifica els mitjans”.

El que sí és segur és que Maquiavel no podia imaginar que les seves tesis tinguessin tanta prèdica a Cambrils després de tant de temps. Per primera vegada en la ja llarga història de democràcia municipal al nostre municipi una aliança de perdedors i de partits en decadència (recordem que, especialment PSC, però també ERC i Junts, han perdut entre els tres milers de vots) es posen d’acord per assaltar la Casa de la Vila, i revertir i menysprear la voluntat majoritària, expressada per la ciutadania, d’optar pel Nou Moviment Ciutadà per Cambrils (NMC) com a millor opció per donar resposta a les seves inquietuds, necessitats i propostes.

Els partits d’àmbit estatal i català - PSC, ERC, Junts, En Comú Podem – devaluen i menyspreen d’aquesta manera la democràcia municipal. Aquests partits tradicionals actuen, únicament, com a sucursals de les seves centrals ubicades a Barcelona o Madrid, i només serveixen als interessos de la seva marca principal, com ja hem denunciat en reiterades ocasions.

Tardarà més o menys, però aquestes empreses partidistes, reconvertides en maquinàries electorals, quedaran reduïdes de ben segur a la mínima expressió als nostres municipis. La realitat local, les demandes concretes, les del dia a dia d’un municipi com pot ser el de Cambrils, no es poden solucionar des de secretaries generals situades a centenars de quilòmetres. Des d’aquests despatxos, es treballa només amb un objectiu: tenir presència suficient per generar ingressos per les seves formacions respectives i, sobretot, generar poder que els permeti satisfer aquesta necessitat d’alimentar als seus seguidors més radicals amb càrrecs de confiança, amb assessors a repartir per tots els estaments provincials, i amb dedicacions exclusives abundants, en cap cas orientades a satisfer el bé comú sinó els seus propis interessos.

Res hi ha que sigui més poderós que el pas del temps per corroborar totes aquestes tesis expressades. A Cambrils ja hem vist els primers passos. En el primer plenari, el nou govern format amb finalitats espúries que ja anirem analitzant, va aprovar cinc dedicacions exclusives amb el cost que això significa per les arques municipals que, hem de recordar, es nodreixen dels impostos que tots els cambrilencs i cambrilenques paguem puntualment. El proper acte d’aquest vodevil polític, serà ampliar el nombre d’assessors, fins arribar als set que la llei contempla tal com el govern actual ha volgut avançar. En tot cas, que la llei ho contempli no vol dir que ho obligui. I, per entre mig, haurem de veure com l’aprovació dels pressupostos municipals, però sobretot l’aprovació de les ordenances fiscals, contemplaran pujades successives des d’aquest primer exercici de mandat. I és que les matemàtiques són implacables: per satisfer la seva despesa caldrà doncs ara generar més ingressos mitjançant impostos.

Aquest és el panorama que tindrem a Cambrils després de la interpretació més directa i aplicació de les teories de Maquiavel al nostre municipi. Quan es governa pensant només en l’ambició del poder, quan aquest és converteix en un objectiu en comptes de ser un mitjà, la ciutadania està desemparada davant de l’arbitrarietat, l’obscurantisme, l’engany i la manipulació que aquestes estructures posen en marxa en el seu dia a dia.

Per sort, però, el municipalisme a Cambrils compta amb el Nou Moviment Ciutadà (NMC) un partit que, amb els seus sis regidors (gairebé el trenta per cent del plenari) vetlla, des del minut zero, per contenir i contrarestar aquest tsunami de despropòsits i malbaratament de recursos que aquest govern quatripartit està preparant. Tot ells han de saber que l’NMC és un bastió inexpugnable amb la solidesa d’una roca, i amb una fortalesa infinita, que ens atorguen els resultats electorals del passat mes de maig. Nosaltres no fallarem a la ciutadania de Cambrils. Teniu-ho en compte.