Com era d’esperar, els plantejaments del POUM, el nou pla urbanístic de Cambrils, han aixecat polseguera, especialment entre el sector propietari de segones residències. En la sessió d’exposició del passat 12 de febrer vam comprovar la intolerància grollera i humiliant d’alguns assistents foranis respecte a l’ús del català. M’agradaria recordar a tota aquella colla de mal educats que l’ús de la nostra llengua materna és un dret inqüestionable. En certa manera es repetia aquell episodi de les misses a l’església de Sant Pere ocorregut aquest darrer estiu. Val a dir que d’actituds dialogants també se’n van sentir i, de fet, és molt lògica la indignació dels propietaris del Regueral i l’Horta de Santa Maria, gran part d’ells absentistes, que han vist perillar els seus apartaments. Segons el POUM, el teixit d’aquests barris presenta senyals evidents d’obsolescència que s’incrementaran amb el temps i proposava remeiar-ho amb una reforma integral.

Aquesta actitud reformista prové del nou model de Cambrils plantejat per l’equip redactor del pla, en consonància amb les tendències actuals en ordenament urbanístic. Els conceptes generals de l’estudi són esperançadors, però penso que les formes i els detalls no han estat gaire correctes. El pla urbanístic de 1975 va ser un intent de posar ordre al munt d’actuacions privades que s’havien portat a terme arbitràriament fins aquella data, malgrat haver disposat una reserva massa generosa de sostre edificable, capaç d’encabir gairebé quatre-cents mil habitants. Posteriorment, els desenvolupaments dels plans parcials contemplats van rebaixar considerablement aquesta xifra a canvi d’edificar zones residencials extensives i impersonals. Els ajuntaments, responsables de vetllar pel desenvolupament del Pla General, es van ocupar més de tramitar llicències i van negligir greument l’execució d’equipaments, zones verdes i vials. La revisió feta l’any 1993 no va suposar cap canvi significatiu d’aquest escenari. El resultat ha consistit en un traçat dispers, complex i sovint obsolet, malgrat haver-se produït progressos en la dotació d’equipaments i millora d’alguns sistemes.

El nou POUM recull els criteris de sostenibilitat de la nova legislació catalana partint de l’estudi rigorós de l’estructura del municipi i aprofitant els resultats obtinguts en el Pla d’Acció de l’Agenda 21. Aquests es tradueixen especialment en la creació de vincles físics entre la ciutat i el rerepaís rural, així com en l’ordenament ambientalitzat i l’augment de connectivitat dels teixits consolidats. En alguns casos aquests objectius s’assoleixen en detriment de la iniciativa privada, sorprenentment els càmpings, quan és innegable que aquests realitzen una funció d’esponjament important. D’altra banda, el pla aposta per reforçar la vocació de ciutat mitjançant la compactació de l’urbanisme (increment dels índexos nets d’edificació), la distribució homogènia d’equipaments, la creació de noves centralitats i la mescla d’usos en les zones residencials més deficitàries en serveis. El POUM preveu un potencial de seixanta mil habitants que se’m fa difícil creure en tan sols els vuit anys d’abast del pla, ja que això implicaria doblar la població resident. No oblidem tampoc que estem acostumats a acollir xifres superiors d’habitants estacionals. En els aspectes econòmics, s’aposta tímidament pel sòl industrial, però les propostes són difuses: agropols, polígons de comerç i oci, centres de recerca, i no han generat el debat que els correspondria. L’estrella de les discussions és el sector turístic, focalitzat en la millora de la qualitat de l’oferta, que ha portat als maldecaps del Regueral.

Amb tot això, és delicat prendre posicions en l’assumpte del POUM sense acabar que t’assenyalin amb el dit. D’una banda els ciutadans no estem mai prou informats per jutjar tot allò que comporta. En efecte, aquesta mena de projectes faciliten les lectures polítiques malicioses i afloren els conflictes d’interessos i les especulacions. Malauradament això ha estat sempre així amb governs de tots colors, malgrat que l’ordenament urbanístic hauria de prioritzar la ciutadania. A més, cal esperar com s’incorporaran les al·legacions i com s’escurçaran diferències amb alguns grups polítics (n’hi ha que només hi han sabut veure bicicletes). Després restarà en mans de la voluntat i intel·ligència dels polítics, al judici dels tècnics que fins ara ha donat pobres resultats i a la mercè dels interessos particulars dels promotors privats que poden portar a introduir-hi tantes modificacions fins arribar a desfigurar el planejament inicial i allunyar-lo de la seva filosofia original. No em vull pronunciar, sinó que només tinc clar que no m’agradaria viure en un Cambrils tan avorrit i amb tan poca personalitat com l’actual.