Finalment, Vinyols i els Arcs es troba a punt per urbanitzar la partida de la Font Coberta, just darrere del malanomenat Centre Direccional de Cambrils. La decisió és fruit d’un pompós projecte d’expansió urbana endegat pel govern municipal vinyolenc, sota el mandat de CiU, i que ha començat ja a canviar la fesomia del poble amb la urbanització dels horts del Moix i ca la Blanca. D’aquesta manera el poble preveu afrontar l’increment demogràfic que experimenta durant els darrers anys, comú a altres poblacions de les rodalies de les grans ciutats del Camp de Tarragona, i en el qual també està immers el municipi cambrilenc.

Aquí, la llenca de terra dels Arcs, que penetra el nostre terme com una falca fins a pocs metres de la mar, s’ha vist tradicionalment com un fre al creixement urbà de la nostra ciutat. La construcció del barri del Molí d’Avall va suposar un revulsiu per a la continuïtat de la trama urbana de Cambrils. Malgrat això, no es va assolir la cohesió desitjada, resultat habitual de l’urbanisme de casa nostra –aquest no ha estat mai capaç d’actuar amb una perspectiva global, que abraci el conjunt del municipi i les seves relacions amb l’entorn–. De forma més immediata, s’espera que l’adequació de la plaça de la Concòrdia intensificarà la cohesió d’aquesta zona dividida administrativament. Més endavant, la urbanització de les quasi trenta hectàrees de la Font Coberta significarà la connexió del nucli més marítim amb la carretera Nacional; un resultat interessant per als dos municipis: Vinyols en rendibilitzarà els seus terrenys i Cambrils hi guanyarà nous habitants funcionals. Ara bé, és important de realitzar adequadament l’articulació d’aquesta nova barriada amb el teixit urbà de la nostra ciutat per tal d’evitar formes urbanes incoherents i terrenys de ningú.

Els vinyolencs es llancen de nou al negoci urbanitzador (val a dir que amb capital d’inversió forani), seguint els passos dels seus veïns costaners. Els mètodes seran, previsiblement, els habituals de l’urbanisme de taula rasa sobre un territori especialment ric en estructures històriques. En efecte, penso que la partida de la Font Coberta és de les més màgiques i nostàlgiques de l’entorn cambrilenc. Actualment consisteix en un espai obert i de transició que esponja la trama compacta marítima de Cambrils. Malgrat aquest abandonament, encara s’hi endevinen alguns vestigis del seu antic caràcter rural. No en va, diverses famílies de Cambrils hi tenien trossos i masos en què hi passaven els estius. Sens dubte el centre de reunió que animava aquest tros de terme era la mateixa font, d’on brollava l’aigua que regava els horts confrontants. Molts cambrilencs anaven a la font a refrescar-se, a menjar-hi la mona o simplement a passar-hi una estona agradable. La font ha suscitat llegendes antigues i diuen que amaga els fonaments de l’antic poble dels Arcs. Desitjaríem, almenys, que el planejament de la nova barriada dignifiqui l’entorn de la font, que, de ben segur, dotarà el barri d’un punt d’arrelament i d’un potent símbol d’identitat. D’aquesta manera, esperem que els vinyolencs hagin après a temps dels errors dels seus veïns de la costa.