En els darrers números d’aquesta revista, el col·lega Xavier Bas ha tancat la seva columna habitual amb el repte d’animar algú a estudiar la incidència sobre la nostra població d’alguns esdeveniments històrics, com l’emigració a Cuba o les històries personals durant la Guerra Civil. Bas s’ha referit a dos dels molts temes d’història local que encara actualment resten inexplorats. Malauradament la nostra ciutat destaca especialment per trobar-se a la cua pel que fa a coneixement històric. A aquesta situació vaig dedicar no fa gaire un escrit titulat “La historiografia local de Cambrils: una perspectiva”, accessible per Internet. Allí hi feia un repàs de la producció historiogràfica local i el nivell de coneixements assolits, per concloure amb un panorama incomplet i alhora anòmal per una vila prou gran com Cambrils. Altres poblacions de l’entorn, com Vila-seca, Alcover, Altafulla o Montblanc, menys poblades que la nostra, disposen d’una producció historiogràfica fecunda, capaç de generar debat, conreada especialment pels seus centres d’estudis. Tot això redunda en un benefici social i cultural en els àmbits locals respectius.

En una població tan despersonalitzada com és Cambrils, l’increment de la producció historiogràfica hauria de permetre recuperar el fil identitari i frenar la capacitat d’oblidar característica de la societat actual. D’altra banda, el conreu de la història oral seria un bon mètode per entendre la construcció de la memòria col·lectiva i la psicologia de classes. Al mateix temps, proporcionaria protagonisme a sectors de població sovint oblidats, com els immigrants, els obrers o els dissidents, i també enriquiria les relacions intergeneracionals. Les diverses narratives possibles generarien un debat sobre l’espai viscut i compartit per la ciutadania. Un programa que vulgui contemplar aquests objectius ha de tenir una actitud objectiva, rigorosa i plural, i ha de contemplar almenys els tres eixos següents: investigació, divulgació i formació. En tot cas, no hem de perdre de vista que la narració de la història no pot acabar-se mai, ja que aquesta és reinterpretada contínuament.

Actualment Cambrils disposa d’alguns recursos importants per dur a terme aquestes activitats. La labor del museu, l’arxiu i la biblioteca municipals, així com el potencial humà canalitzat sovint en determinades entitats o bé individualment és lloable. Malgrat això, l’interès pels estudis locals ha estat vergonyosament menystingut a casa nostra i es converteix en un indicador del nivell cultural de la nostra societat. Les beques de recerca “Vila de Cambrils”, tot i que interessants, no són suficients, no només per la seva quantia, sinó perquè no poden pretendre cobrir tota la diversitat de metodologies de treball existents, les quals no compten d’altra banda amb instruments adequats per realitzar-se. La deferència dels nostres ajuntaments envers determinades iniciatives culturals sembla més aviat una obra caritativa, i contrasta amb les generoses partides destinades, per exemple, a inútils projectes publicitaris. L’historiador Marc Bloch afirmava que “la ignorància del passat no només es limita a obstaculitzar el coneixement del present, sinó que compromet, en el present, la mateixa acció”. Aquesta sentència d’elevat contingut ens justifica la importància de la formació, la investigació i la creació de coneixement en la construcció d’una societat tolerant i crítica, i en la comprensió racional del món, i alhora hauria de ser suficient per motivar d’una vegada els estudis locals a Cambrils.