Un tema destiu: les molèsties de conduir per Cambrils
És ben notori que, durant els mesos de juliol i agost, la població de Cambrils es multiplica, cosa que implica una sobreexplotació de les infraestructures de la ciutat. Si fem un repàs a les valoracions de final de temporada que es fan cada any, comprovarem que la manca daparcaments i els col·lapses de trànsit són els temes més reincidents. Nogensmenys, aquests són un dels problemes destacats en lenquesta encarregada recentment per lAjuntament per avaluar la seva gestió.
Tots els dirigents locals han fet mans i mànigues any rere any per tenir a punt, abans de la invasió canicular, prou àrees daparcament de vehicles. Els pàrquings improvisats a lantic Villa Magdalena o al vial del Cavet, la trista zona del Pòsit, el pàrquing de SABA o làrea davant de lAjuntament, així com daltres més efímers en són exemples. A més, lentrada en funcionament de laparcament de la plaça de la Concòrdia engrossirà el nombre de places. Però no totes les mesures són ben vistes: lampliació de les zones blaves no ha estat gens popular, ja que condemna els veïns amb un tribut econòmic més. Cal remarcar que en altres poblacions costaneres del nostre país els ciutadans nestan exclosos del pagament daquestes tarifes. Exceptuant, doncs, aquest tema, penso que sha avançat força en la provisió daparcaments, malgrat les moltes mancances existents. El problema, però, té una causa més estructural, lligada a la generalització de lús del vehicle i laugment del parc automobilístic en els darrers decennis. Altres causes més profundes són lincrement de la mobilitat metropolitana, la crisi del transport públic i el model de ciutat difusa. Si més no, i sense entrar massa en aquesta qüestió, cal admetre que, en darrer terme, som els mateixos conductors els culpables daquesta supremacia automobilística.
Daltra banda, lincivisme i la desesperació porten a estacionar malament, de manera que es dificulta la circulació de vehicles i vianants. Un dels motius del caos circulatori cal cercar-lo en lestructura de la trama urbana. És evident que a Cambrils la major part dels carrers, fins i tot els més nous, shan projectat incomprensiblement massa estrets per permetre el pas còmode dels vehicles. Aquest aspecte de difícil solució sha pogut comprovar bé aquest estiu al barri del Port: amb el tall circulatori ocasionat per les obres de la plaça de la Concòrdia, la principal via per travessar el barri era la rambla de Jaume I. Aquesta, veritable artèria distribuïdora de trànsit, és lase dels cops de la circulació. Si no fos perquè aquest carrer resulta indispensable per assegurar una part important dels aparcaments del barri, una reforma a fons de la Rambla (incloent-hi la plaça dAragó), una ampliació generosa de les voreres, implicaria el reforçament de la seva centralitat. Aquesta es manifestaria sobretot en la potenciació de leix comercial i en laugment dambient de carrer. Crec, doncs, que ha quedat prou palesa la complexitat del problema de la manca daparcament i dels embussos de trànsit, un aspecte que preocupa molts ciutadans. Malgrat que shi poden trobar encara petites solucions, a mode de pegats provisionals, cal cercar els motius del problema en aspectes més profunds, més socials. És aleshores quan en som responsables tots els conductors.