És probable que hagis sentit bastantes vegades que, fins i tot, el viatge més llarg comença amb un primer pas. I, sovint, donar aquest primer pas no és fàcil. Realment és important tenir hàbits? Pensa-ho bé necessitem hàbits per cuinar sa, per anar gimnàs i per infinites coses a la teva vida. Sobre hàbits, no cal inventar la roda. Cal fer el que ja saps fer. És com rentar-se les dents. Quasi tothom és capaç de rentar-se les dents sense ajuda. No és un problema de dificultat tècnica. És anar al WC i fer el que saps fer.

Això sí, hi ha pensaments que són com un núvol negre i no et deixen fer el que vols fer. Estic segur que cada vespre no et fas preguntes transcendentals tipus: Com serà la meva vida si no em rento les dents avui? Quin sentit té rentar-se les dents i tenir salut? Ara bé, són preguntes que és probable que t’empenyin a rentar-te les dents.No vols no rentar-te les dents per acabar al dentista i que et passi un pressupost quilomètric. Per això, tens l’hàbit de rentar-te les dents.

Doncs bé, menjar sa és el mateix. Prova de respondre aquestes preguntes pensant amb el menjar saludable: Com serà la meva vida si m’alimento sempre de menjar ràpid? Quin sentit té per mi menjar sa i tenir salut?No és el mateix menjar una amanida verda pensant que això et permetrà pujar les escales de dos en dos que menjar fulles d’enciam pensant que no té gust de res.La clau dels hàbits és trobar el gust amb el resultat que obtindràs.

Si vas a nadar regularment, segur que els teus músculs ho agrairan. Si deixes de fumar, els teus pulmons tindran més vitalitat.Si truques a aquella persona que tant estimes, segur que la vostra relació dura més anys.Per això, quan pensis a fer l’activitat que et pugui fer mandra, pregunta't: Com serà la meva vida amb el pas dels anys si cada vegada que vull fer això que per mi és rellevant, em fa mandra i no ho faig? S’assemblarà més a la vida que vull tenir? O quedar-me sol al sofà tot el cap de setmana m’està allunyant d’aquella persona que soc?

A la consulta d’Adrià Cabestany Psicologia veig com hi ha persones que fan grans canvis per apropar-se a aquella persona que volen ser. I fer-ho sovint implica grans renúncies. Com la persona que feia maratons i entrenava fosc cada vespre. Com la persona que aconsegueix canviar la seva dieta després d’anys d’intentar-ho. Es tracta de notar la mandra que sents quan vols fer l’hàbit que per tu és important i, al mateix temps, fer-ho amb la dificultat que implica.

Segurament la mandra mai desapareixerà i, també segurament, quan anys després miris endarrere al teu jo del passat que va anar a fer esport, que va trucar a aquell amic per oferir-li ajuda o que va seguir a la feina tot i les complicacions, segurament sentiràs orgull i satisfacció.