Darrerament he parat atenció en la placeta que es va crear, fa dos anys, tocant de la Riera al raval de Gràcia, sobre l’emplaçament de l’antic convent dels Agustins. Recordareu que, durant les obres de canalització de la cava de les Quecles, que travessa el Nou Cambrils, van topar amb els fonaments d’aquest antic monestir. Un cop realitzada la prospecció arqueològica de rigor, les restes van ser colgades i van urbanitzar la placeta que s’hi formava. Algun tècnic en paisatgisme va decidir plantar-hi una palmera, un arbre gens típic d’aquesta contrada, i després va caler batejar la nova conquesta urbana. Això no va ser pas cap dilema per al geni que va anomenar-la placeta de la Palmera, establint així una acurada metonímia, com si la plaça d’Aragó la bategéssim com a plaça dels Pins. Ignoro absolutament qui va ser el responsable d’aquesta brillant idea, però és indubtable que s’hi va lluir. Sembla ser, però, que aquest nom havia de ser només provisional: calia esperar una proposta millor.

Sóc conscient que la nostra societat té altres problemes molt més importants que el del nom d’un espai urbà de tan poca importància. Però, justament per banal que és el tema, sorprèn l’arbitrarietat de la denominació. Els ciutadans sempre hem d’exigir els millors resultats de les actuacions dels nostres tècnics, polítics i estrategues, i més encara quan es tracta d’afers tan simples d’esmenar. Quan li van posar aquest nom, ja vaig denunciar aquesta mediocritat tímidament en aquestes mateixes ratlles. Aleshores vaig proposar algun nom relacionat amb les restes del convent de Sant Agustí que allotja el subsòl de la placeta, però sembla que en aquest poble no et comencen a fer cas si no passes una instància per l’OAC.

Com a estudiós de l’època moderna a Cambrils, conec l’enorme importància que va tenir la comunitat religiosa agustina en la vida local del seu temps. Aquests religiosos van ser presents al poble almenys uns dos-cents anys, primer al convent de Gràcia i després a l’ermita del Camí, i van dotar la vida espiritual cambrilenca de nous elements de devoció. El descobriment d’una sagrada forma incorrupta a l’església del convent explica, quasi de manera llegendària, la celebració de l’anomenat segon dia de Festa Major, el dia del Sagrat Cor. També el dia de Sant Agustí, patró de l’orde, era festejat a la vila. D’altra banda, el convent va ser testimoni de la signatura de la concòrdia entre Cambrils i Montbrió, per raó de la qual les dues viles separaven les seves jurisdiccions. Tampoc s’ha d’oblidar la ferma resistència davant les tropes de Felip IV que ens descriuen les cròniques. El paper que va jugar aquesta comunitat en la societat local de l’època no ha estat justament recollit en la toponímia urbana de Cambrils. De la mateixa manera que existeixen una plaça del Setge i uns carrers de la Capitulació, del Castlà o de la Verge del Camí, que commemoren fets, personatges i elements històrics de la població, cal que el monestir dels agustins també hi estigui degudament reflectit. De fet, aquest record ja existeix amb el carrer i el raval de Gràcia, però crec que no és suficient. Així doncs, la placeta de la Palmera ofereix una bona oportunitat per establir un lligam entre l’indret actual i el mateix indret pretèrit.