Opinió

Passeig de ponent

El Ministeri de Medi Ambient ens sorprèn a meitat de juny amb la notícia que ja s’han adjudicat les obres del passeig marítim entre el port i la riera de Riudecanyes. El projecte és un passeig per a vianants i bicicletes d’uns 10 metres d’amplada, amb zones verdes i serveis, que es construirà a la franja de terreny creada fa un parell d’anys en una altra actuació de la Direcció General de Costes. No serà una via per al trànsit de vehicles a motor, però, segons tots els indicis, sí que es pavimentarà.

La notícia desencadena una autèntica allau de comentaris al diari digital de la Revista Cambrils: ni un sol comentari a favor de la construcció del passeig de ponent, sinó que tots, absolutament tots, es pronuncien a favor de mantenir l’espai tal com està ara. L’aclaparadora unanimitat dels missatges i la contundència d’algunes aportacions em porta a preguntar-me si hi ha algú a qui li agradaria un passeig pavimentat, de característiques semblants al de llevant.

Abans de continuar, deixeu-me aclarir que jo, usuari estiuenc habitual de la zona de ponent, també estic a favor de deixar-la en l’estat actual, tot i que lògicament necessita d’algunes reformes i millores, suggerides ja per algunes aportacions a Revista Cambrils Diari Digital: més vegetació i neteja d’alguns indrets i reparació de zones malmeses, entre d’altres. Però, en definitiva, prefereixo un passeig de terra que no un de ciment, per bonic (?) que sigui. A més, de passeig dur –dur com la pedra, vull dir– ja en tenim un a llevant i tampoc no cal que tot el terme sigui igual. La diferència també té un valor.

La lògica del carrer –que, com tothom sap, no és la lògica política ni la lògica dels polítics– diu que si ningú –si més no les 34 opinions publicades pel diari digital– vol una cosa, cap administració l’hauria d’imposar. En poques paraules, que l’Ajuntament hauria de dir al Ministeri que “moltes gràcies, però millor ho deixem com està ara”, i enlloc de gastar-nos ara 4,6 milions d’euros, doncs en destinem molts menys per millorar els llocs que més ho necessiten i en preveiem una petita quantitat anual per al manteniment. I ningú no s’hauria d’enfadar, no? La gent, contenta perquè es té en compte el seu punt de vista. L’Ajuntament, progressista i d’esquerres, també, perquè demostra haver estat sensible tant a l’opinió del carrer com a una política menys agressora contra la naturalesa. I a l’administració central suposo que tampoc no li hauria de saber gaire greu destinar aquests diners a una altra obra pública a Catalunya –i a Cambrils mateix, si pot ser–, perquè tampoc no és qüestió que ara se’ls gasti en un altre passeig a Múrcia, Huelva o qualsevol altre lloc d’Espanya, que prou falta d’inversions hi ha a Catalunya.

Doncs bé, havent arribat fins aquí, torno a repassar els comentaris del diari digital, i reparo en un esment a una enquesta que, mesos enrere, va fer la mateixa Revista Cambrils i en què es demanava a l’audiència que es pronunciés a favor de deixar el passeig tal com està o a favor de pavimentar-lo. I… sorpresa! Van guanyar els partidaris de pavimentar-lo (59 vots) per davant dels de deixar-lo en l’estat actual (52 vots). Victòria mínima, sí, però victòria. O, si ho preferiu, divisió d’opinions. I aleshores, em pregunto, on són els partidaris de la pavimentació? Com és que, si van votar l’enquesta (digital) no van participar en el debat (igualment digital)? Qui ho entengui, que m’ho expliqui.