La intel·ligència
El que fa que la nostra intel·ligència es desenvolupi, a part de lherència genètica, és lentorn.
El que ens envolta fa que desenvolupem connexions nervioses i que la nostra xarxa neuronal sigui més eficient i eficaç. Per aquest motiu cal que donem experiències daprenentatge als nostres alumnes o fills. Encara que és un mecanisme que no cal oblidar mai i que, per tant, cal exercitar durant tota la vida. Les experiències de lentorn són més positives com més dificultats ens presenten, tot i que no han de ser excessives, si han de presentar un repte per a la persona que les ha de resoldre. Quan sens planteja un problema ens posem en marxa per resoldrel. Això vol dir que pensarem en totes les vivències que hem tingut que sassemblin i intentarem utilitzar allò que ens va ser útil per solucionar-ho. Si no dóna una resposta ajustada (que normalment és així) busquem fer un poti-poti de diferents alternatives per resoldre. Aquest fet fa que utilitzem les capacitats superiors, que són els elements que conformen la intel·ligència: la memòria, la classificació, la deducció, la inferència, etc. Aquestes, alhora, al ser utilitzades, guanyen en agilitat, per ser freqüentment utilitzades , flexibilitat per haver introduït una variant diferent a la que ja tenia enregistrada o practicada, seguretat en el coneixement i pràctica que la decisió funciona i, per tant, en la intel·ligència perquè la propera vegada la resposta serà més àgil, més flexible i més segura, ja que la nostra capacitat dadaptar-nos a una situació problemàtica similar serà més recent en la nostra ment i respondrà amb més intel·ligència!
Ara només queda parlar de les respostes automàtiques, que també són intel·ligents però que totes les investigacions indiquen que són cada vegada menys efectives per a la societat en què vivim, com per exemple quan un nen neix el reflex dagafar el que se li posi a la mà i en canvi daltres reflexos com tenir por als endolls no ho tenim incorporat com a resposta de protecció. Aquests experiments ens fan arribar a la conclusió que els aprenentatges necessiten de moltíssimes generacions perquè passin a ser integrats en els nostres instints i, per tant, no ho haguem densenyar als nostres infants.
El que ens envolta fa que desenvolupem connexions nervioses i que la nostra xarxa neuronal sigui més eficient i eficaç. Per aquest motiu cal que donem experiències daprenentatge als nostres alumnes o fills. Encara que és un mecanisme que no cal oblidar mai i que, per tant, cal exercitar durant tota la vida. Les experiències de lentorn són més positives com més dificultats ens presenten, tot i que no han de ser excessives, si han de presentar un repte per a la persona que les ha de resoldre. Quan sens planteja un problema ens posem en marxa per resoldrel. Això vol dir que pensarem en totes les vivències que hem tingut que sassemblin i intentarem utilitzar allò que ens va ser útil per solucionar-ho. Si no dóna una resposta ajustada (que normalment és així) busquem fer un poti-poti de diferents alternatives per resoldre. Aquest fet fa que utilitzem les capacitats superiors, que són els elements que conformen la intel·ligència: la memòria, la classificació, la deducció, la inferència, etc. Aquestes, alhora, al ser utilitzades, guanyen en agilitat, per ser freqüentment utilitzades , flexibilitat per haver introduït una variant diferent a la que ja tenia enregistrada o practicada, seguretat en el coneixement i pràctica que la decisió funciona i, per tant, en la intel·ligència perquè la propera vegada la resposta serà més àgil, més flexible i més segura, ja que la nostra capacitat dadaptar-nos a una situació problemàtica similar serà més recent en la nostra ment i respondrà amb més intel·ligència!
Ara només queda parlar de les respostes automàtiques, que també són intel·ligents però que totes les investigacions indiquen que són cada vegada menys efectives per a la societat en què vivim, com per exemple quan un nen neix el reflex dagafar el que se li posi a la mà i en canvi daltres reflexos com tenir por als endolls no ho tenim incorporat com a resposta de protecció. Aquests experiments ens fan arribar a la conclusió que els aprenentatges necessiten de moltíssimes generacions perquè passin a ser integrats en els nostres instints i, per tant, no ho haguem densenyar als nostres infants.