La vila de Cambrils ha adquirit renom al llarg dels anys per la seva tradició gastronòmica. Els seus ciutadans sempre n’hem fet gala, però segur que són molts els que pensem que encara caldria potenciar més aquest sector a nivell local, ja que amaga moltes possibilitats. En cap cas podem parlar de crisi, malgrat que l’anunci de tancament d’alguns dels restaurants cambrilencs de més fama pot haver-ho induït a pensar a aquells que en desconeguin els motius. De fet, es tracta d’un sector molt vitalista i, com la vida, n’hi ha que arriben i n’hi ha que marxen, i sempre hi ha algú que hi despunta i hi deixa una empremta perdurable. Ara bé, més enllà dels particularismes i interessos de cada negoci, és destacable que les parts implicades –restauradors, empresaris i polítics– hagin pres consciència del valor d’aquest sector i del potencial que resta per exprimir, en la darrera iniciativa de l’Univers Gastronòmic de la Mediterrània. En un món tan regionalment competitiu com és el del turisme, cal cercar el factor diferencial, bo i identificant aquells elements distintius i apostant-hi fermament mitjançant la creació d’un ambient propici. La gastronomia és un element prou potent com per fer-ne el reclam d’una regió i un complement ideal d’altres ofertes. És molt important, doncs, assegurar-ne la qualitat, no només del producte, sinó també del servei i de tots els elements col·laterals i complementaris que se’ns ocorreixin.

Encara més, un valor es fa més robust si en participa tota la població. És bo que el gust per la cuina no estigui només present en els restaurants més selectes, sinó que estigui estès per tota la ciutat: als cafès, les fleques, els comerços, les cases. Hauria de poder ser normal de trobar arreu i sense dificultats productes i plats tan nostrats com el menjar blanc, la coca amb recapte, els calçots, la fruita i la verdura de la nostra terra, l’oli verge, el peix i la crosta, els rossejats, de la mateixa manera que s’han popularitzat tant les natilles, la pizza, les fruites exòtiques o el pollastre a l’ast. La recuperació dels productes i de la cuina tradicionals, aquells que incideixen en el factor diferencial del qual parlem, ha de ser cosa compartida per la població, hauria de constituir part de la seva identitat. En aquest sentit, ni que sigui de manera anecdòtica, trobo molt encertada la introducció de dos refrescos molt populars fins fa no gaires anys en el vermut popular de la Festa Major d’enguany. Es tracta dels suaus (cafè amb gasosa) i dels Plims (una beguda comercial dolça d’invenció reusenca). D’altra banda, l’estacionalització dels productes trenca amb la monotonia quotidiana, ens els fa esperar amb il·lusió i ens alegra el paladar durant determinats períodes de l’any: els tortells per les festes majors, els bunyols per Setmana Santa, els blaiets al febrer, etc. És aquesta una altra variable a tenir en compte en l’explotació turística i comercial de la gastronomia local.