A ponent del port
Les urbanitzacions de ponent són una evidència del mal urbanisme practicat a Cambrils durant les últimes dècades dels setanta i els vuitanta. La manca dun projecte de conjunt ha creat un teixit fet de pedaços (unitats dactuació, en diuen), molt deslligats entre ells i gens integrats al nucli urbà. Aquesta deixadesa ha afectat, també, la façana marítima de ponent, però, en aquest cas, el resultat té un vessant positiu. En efecte, gràcies a les poques intervencions realitzades al passeig de ponent, aquest tros de terme encara presentava, fins fa pocs anys, racons relativament verges. No es pot negar, però, que molts trams daquest passeig litoral, que va del port a la riera de Riudecanyes, es troben en molt mal estat i necessiten un arranjament urgent. Per aquest motiu, sha aprovat un projecte per intervenir-hi definitivament de manera integral. Ara que ja se saben els detalls de lobra, que ha estat adjudicada pel Ministeri de Medi Ambient a una constructora valenciana, han sorgit diverses veus, de pura iniciativa popular, sol·licitant que no comenci lobra per poder revisar el projecte. Nhem de parlar.
El passeig marítim de ponent presenta un encant que fa que moltes persones el preferim al de llevant. Simplement, es tracta de dos estils diferents. Seria bo, ja que el municipi té la sort de tenir dos passejos, que el de ponent fos substancialment diferent al de llevant. Aquest darrer, que va des del port de Cambrils al terme de Salou, va ser construït entre 1987 i 1994, i va comportar, alhora, una important operació de regeneració daquelles platges, llavors prou malmeses. Es tracta dun passeig continu, completament pavimentat i durbanització uniforme. Mentrestant, en aquella mateixa època, a Gavà (Baix Llobregat) sexecutava una important remodelació de la façana marítima amb un projecte totalment diferent al cambrilenc. Larquitecta barcelonina Imma Jansana hi va dissenyar un passeig marítim tou, és a dir, amb un protagonisme mínim del ciment i lasfalt, però amb un acurat treball paisatgístic, que mirava de preservar al màxim lecosistema de la platja i denfortir la relació amb el mar. Aquest projecte va merèixer un premi FAD darquitectura exterior el 1993.
Aquest hauria de ser, doncs, lesperit del projecte del passeig marítim de ponent: un espai no uniforme, adaptat a cada sector i respectuós amb el medi. Un nou espai atractiu, un passeig diferent als altres existents, pensat més aviat per als passejants amants dambients menys intervinguts. No es tractaria tant durbanitzar i cimentar, com de recuperar i endreçar. Reconstruir, no construir; refer, no desfer. Fins i tot hi ha qui pensa en no tocar res o, almenys, no gaire cosa. A més, en alguns punts, podria aplicar-se una recuperació de lespai natural: a les desembocadures dels barrancs, a la cava de lArdiaca o a la riera de Riudecanyes. Un canvi de criteris, més ajustat als corrents actuals, i que aportaria el valor de la diferència, aquest intangible tan vulnerable pel qual hauríem dapostar. Així, no tindríem un passeig igual a tants daltres com es troben per la costa peninsular, sinó un espai de bon gust urbanístic i innovador. I alhora en resultaria un cost i una gestió més econòmics, a banda de satisfer el desig de molts usuaris. Penso que és una aposta possible i que encara som a temps de dur-la a terme amb la voluntat del nostre Ajuntament.
Manel Tarés és físic i historiador
El passeig marítim de ponent presenta un encant que fa que moltes persones el preferim al de llevant. Simplement, es tracta de dos estils diferents. Seria bo, ja que el municipi té la sort de tenir dos passejos, que el de ponent fos substancialment diferent al de llevant. Aquest darrer, que va des del port de Cambrils al terme de Salou, va ser construït entre 1987 i 1994, i va comportar, alhora, una important operació de regeneració daquelles platges, llavors prou malmeses. Es tracta dun passeig continu, completament pavimentat i durbanització uniforme. Mentrestant, en aquella mateixa època, a Gavà (Baix Llobregat) sexecutava una important remodelació de la façana marítima amb un projecte totalment diferent al cambrilenc. Larquitecta barcelonina Imma Jansana hi va dissenyar un passeig marítim tou, és a dir, amb un protagonisme mínim del ciment i lasfalt, però amb un acurat treball paisatgístic, que mirava de preservar al màxim lecosistema de la platja i denfortir la relació amb el mar. Aquest projecte va merèixer un premi FAD darquitectura exterior el 1993.
Aquest hauria de ser, doncs, lesperit del projecte del passeig marítim de ponent: un espai no uniforme, adaptat a cada sector i respectuós amb el medi. Un nou espai atractiu, un passeig diferent als altres existents, pensat més aviat per als passejants amants dambients menys intervinguts. No es tractaria tant durbanitzar i cimentar, com de recuperar i endreçar. Reconstruir, no construir; refer, no desfer. Fins i tot hi ha qui pensa en no tocar res o, almenys, no gaire cosa. A més, en alguns punts, podria aplicar-se una recuperació de lespai natural: a les desembocadures dels barrancs, a la cava de lArdiaca o a la riera de Riudecanyes. Un canvi de criteris, més ajustat als corrents actuals, i que aportaria el valor de la diferència, aquest intangible tan vulnerable pel qual hauríem dapostar. Així, no tindríem un passeig igual a tants daltres com es troben per la costa peninsular, sinó un espai de bon gust urbanístic i innovador. I alhora en resultaria un cost i una gestió més econòmics, a banda de satisfer el desig de molts usuaris. Penso que és una aposta possible i que encara som a temps de dur-la a terme amb la voluntat del nostre Ajuntament.
Manel Tarés és físic i historiador