Les capacitats superiors (la memòria, la deducció, la inferència )
Seguint en la línia del mes passat, no podem parlar dintel·ligència sense parlar de les eines que utilitza aquesta per desenvolupar-se i, per tant, fer-se més apta per a aquest món que ens envolta, que en definitiva això és el que ens interessa, oi?
En leducació obligatòria ho han analitzat i, per tant, han prioritzat les capacitats superiors pensant que incidirien daquesta manera en la intel·ligència i, per tant, que aquesta augmentaria. On està lerror? En pensar en la intel·ligència només (i aïlladament) com a memòria o com a capacitat danàlisi És a dir, per poder assolir aquest objectiu (tan important i complex) cal unes intervencions en què es tinguin en compte les màximes capacitats alhora, primer perquè és com ho utilitza el nostre cervell (les capacitats totes entrellaçades) i després, perquè és com sens presenten en la vida diària les situacions problemàtiques o a resoldre.
Aleshores podeu pensar, cal treballar la memòria si després no recordo el que he memoritzat? Doncs sí. És importantíssim treballar la memòria i totes les capacitats superiors, si bé de forma coordinada o cohesionada és la millor, separadament també cal treballar-la, ja que a més exercici mental més connexió neuronal, que és el mateix que més intel·ligència.
Així, memoritzar una poesia, recordar dades importants o intentar memoritzar una definició són peces claus perquè la ment dels nostres joves sexerciti, però també dels nostres avis, ja que no per ser grans ens estalviem dhaver de fer exercici, a més és molt recomanable en la tercera edat, ja que mantenir una ment àgil evita moltes malalties mentals com lAlzheimer, la demència, etc.
Molt bé, doncs ja sabeu, ara tots i tothom a fer exercicis de memòria. Però no cal que siguin avorrits, hi ha jocs per exercitar-la, per exemple unes fitxes cap per avall on hi ha dibuixos que cal emparellar i guanya qui recorda més posicions de parelles. Daquests jocs nhi ha un munt més, així que ànim i a practicar.
Sílvia Manresa és pedagoga, especialista en estratègies d'aprenentatge i orientació escolar
silviamanresa@hotmail.com
En leducació obligatòria ho han analitzat i, per tant, han prioritzat les capacitats superiors pensant que incidirien daquesta manera en la intel·ligència i, per tant, que aquesta augmentaria. On està lerror? En pensar en la intel·ligència només (i aïlladament) com a memòria o com a capacitat danàlisi És a dir, per poder assolir aquest objectiu (tan important i complex) cal unes intervencions en què es tinguin en compte les màximes capacitats alhora, primer perquè és com ho utilitza el nostre cervell (les capacitats totes entrellaçades) i després, perquè és com sens presenten en la vida diària les situacions problemàtiques o a resoldre.
Aleshores podeu pensar, cal treballar la memòria si després no recordo el que he memoritzat? Doncs sí. És importantíssim treballar la memòria i totes les capacitats superiors, si bé de forma coordinada o cohesionada és la millor, separadament també cal treballar-la, ja que a més exercici mental més connexió neuronal, que és el mateix que més intel·ligència.
Així, memoritzar una poesia, recordar dades importants o intentar memoritzar una definició són peces claus perquè la ment dels nostres joves sexerciti, però també dels nostres avis, ja que no per ser grans ens estalviem dhaver de fer exercici, a més és molt recomanable en la tercera edat, ja que mantenir una ment àgil evita moltes malalties mentals com lAlzheimer, la demència, etc.
Molt bé, doncs ja sabeu, ara tots i tothom a fer exercicis de memòria. Però no cal que siguin avorrits, hi ha jocs per exercitar-la, per exemple unes fitxes cap per avall on hi ha dibuixos que cal emparellar i guanya qui recorda més posicions de parelles. Daquests jocs nhi ha un munt més, així que ànim i a practicar.
Sílvia Manresa és pedagoga, especialista en estratègies d'aprenentatge i orientació escolar
silviamanresa@hotmail.com