Sant Jordi; és la festa més bonica, del país i gosaria a dir que del món.

I no és festa; si no cau en cap de setmana és laborable, però tothom troba el moment per anar a comprar la rosa i el llibre per a la persona estimada. Els carrers s'omplen de gent amb cara d'il·lusió i felicitat; gent, sobretot parelles de tota edat i condició, passeja pels carrers tafanejant de parada en parada, per acabar amb roses a les mans i  llibres sota el braç.

La festa de Sant Jordi és nostra, és de la gent de Catalunya, és de Catalunya, malgrat que hi comenci a haver intents de desnaturalitzar-la, com l'execrable cartell fet per l'inefable ajuntament del cap i casal on no hi apareix ni una sola senyera (fenomen repetit a altres ciutats del país); no crec que sigui casualitat, però Sant Jordi és nostre i serà sempre nostre, pesi a qui pesi.

Bon Sant Jordi a tothom.